[Hyouka] Pautes per a escriure novel·les de misteri

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

[Hyouka] Pautes per a escriure novel·les de misteri

Missatge  bombillero el Dv 05 Ago 2016, 17:21

Aquestes pautes són les que ha seguit la guionista de la pel·lícula de la classe 2-F i que el club de literatura clàssica haurà de tenir en compte per a resoldre l'assassinat i acabar la història.

"Deu Manaments" de Ronald Knox


  1. El culpable ha de ser esmentat al principi de la història, no pot ser algú que no se li hagi permès conèixer al lector.
  2. Tots els agents sobrenaturals estan descartats.
  3. No es permet més d'una habitació o passatge secret.
  4. No es permet utilitzar verins no descoberts fins ara, ni cap aparell que es necessiti una explicació científica llarga i complexa.
  5. Cap xinès ha de figurar en la història. (Semblant al tòpic de que el majordom és sempre l'assassí, però en aquell temps sempre era el xinès)
  6. Cap accident pot ajudar al detectiu, ni ha de tenir una intuïció sobtada que casualment resulta correcta.
  7. El detectiu mateix no ha de cometre el crim.
  8. El detectiu està obligat a mostrar qualsevol pista que hagi descobert.
  9. El company del detectiu, el Watson, no ha d'amagar al lector cap pensament que passi per la seva ment: la seva intel·ligència ha de ser una mica, per molt poc, per sota de la del lector mitjà.
  10. Els germans bessons, i els dobles en general, no han d'aparèixer llevat que la història hagi estat degudament preparada per a ells.

"Vint regles per a escriure històries de detectius" d'SS Van Dine


  1. El lector ha d'estar en igualtat de condicions amb el detectiu per resoldre el misteri. Totes les pistes s'han de mostrar i descriure clarament.
  2. No hi poden haver trucs ni enganys intencionals que puguin confondre el lector i que no siguin els mateixos que el culpable utilitza amb el detectiu.
  3. La veritable novel·la policial ha d'estar exempta d'intriga amorosa. Si s'introduís l'amor, es pertorbaria el mecanisme purament intel·lectual del problema.
  4. El detectiu, o un dels investigadors, mai ha de ser el culpable.
  5. El culpable ha de ser identificat mitjançant deduccions lògiques, no per casualitat, coincidència o confessió espontània.
  6. Una novel·la de misteri ha de tenir un investigador; i no es pot considerar un investigador a menys que investigui. La seva funció és la de reunir pistes que condueixin a la persona que va cometre el crim en el primer capítol, i si el detectiu no arriba a cap conclusió a través de l'anàlisi de les pistes, vol dir que no ha aconseguit resoldre el misteri.
  7. Hi ha d'haver un cadàver en una novel·la de detectius, i com més mort, millor. Perquè donar a llegir unes tres-centes pàgines sense presentar tan sols un assassinat, és demanar massa a un lector de novel·les policials. Després de tot, els problemes i les despeses d'energia del lector han de ser recompensades.
  8. El misteri ha de ser resolt per mitjans estrictament naturals. No estan permesos mètodes per a descobrir la veritat com taules de ouija, lectors de la ment, espiritistes, boles de vidre, etc, totes aquestes coses són tabú. El lector té una oportunitat si competeix amb un detectiu racional, però si ha de competir amb el món dels esperits o si ha d'anar buscant una quarta dimensió, és derrotat de bon començament.
  9. Hi ha d'haver un detectiu principal. Reunir tres o quatre ments de la deducció pot dispersar l'interès i trencar el fil lògic de la història, a més de prendre un avantatge injust respecte al lector. Si hi ha més d'un detectiu que el lector desconeix, és com fer-lo córrer tot sol una cursa de relleus.
  10. El culpable ha de ser una persona que ha tingut un paper més o menys important en la història, és a dir, una persona amb la qual el lector està familiaritzat.
  11. El majordom o els membres del servei no poden ser mai el culpable. És una solució massa fàcil. El culpable ha de ser algú que valgui la pena, a poder ser, un que no aixequi sospites.
  12. Hi ha d'haver un sol culpable, sense importar el nombre d'assassinats que es cometin. El culpable pot tenir un ajudant però tota la responsabilitat ha de recaure en ell. Tota la indignació del lector ha de concentrar-se en una sola naturalesa sòrdida.
  13. Les societats secretes, organitzacions malignes, màfies, ... no tenen cabuda en una història de detectius. Un assassinat fascinant i veritablement bell és irremeiablement espatllat per qualsevol organització. L'assassí en una novel·la de detectius ha d'oferir una oportunitat justa i no haver de recórrer una societat secreta.
  14. L'assassinat, i els mitjans per a la seva detecció, han de seguir mètodes racionals i científics. És a dir, la pseudo-ciència i els dispositius imaginaris o especulatius no estan permesos.
  15. La veritat del misteri ha de ser visible en tot moment, com perquè un lector prou astut pugui descobrir-la. Això vol dir que si el lector, després de la resolució del misteri, ha de tornar a llegir el llibre, veuria que la solució ha estat present en tot moment i que tots els indicis apuntaven al culpable. I que, si hagués estat tan intel·ligent com el detectiu, podria haver resolt el misteri ell mateix abans d'arribar al final.
  16. Una novel·la de misteri no ha de contenir descripcions massa llargues, no hi ha d'haver preocupacions "atmosfèriques" que puguin distreure al lector del crim i del culpable. Sens dubte hi ha d'haver un caràcter descriptiu suficient per donar versemblança a la novel·la.
  17. Un criminal professional mai ha de ser el culpable. Els assaltants i els lladres són feina del departament de policia, no dels detectius aficionats. Un crim realment fascinant és un comès per un home creient o per una soltera que destaca per les seves obres de caritat.
  18. El crim no ha de ser mai un accident o un suïcidi. Finalitzar una odissea detectivesca amb un anti-clímax d'aquest tipus és faltar a la confiança i al bon cor del lector.
  19. Els motius de tots els crims han de ser personals. Les conspiracions internacionals i les guerres polítiques pertanyen a una categoria diferent de novel·les. Però una història d'assassinat s'ha de mantenir propera al lector. Ha de reflectir les experiències quotidianes, i donar-li una certa sortida als seus propis desitjos i emocions reprimides.
  20. I per finalitzar, adjunto uns recursos que cap escriptor que es preï utilitzarà mai. Són recursos que s'han emprat amb massa freqüència i que estan massa familiaritzats amb els veritables amants de la novel·la detectivesca. Utilitzar-los indicaria una manca d'originalitat per part de l'autor.

    • Descobrir la identitat del culpable comparant la burilla d'una cigarreta deixada a l'escena del crim amb la marca fumada per un sospitós.
    • Espantar el culpable per a delatar-se durant una sessió d'espiritisme.
    • Falses empremtes dactilars.
    • L'ús d'un maniquí com a coartada.
    • El gos que no borda i que per tant revela que el sospitós és familiar.
    • L'ús d'un bessó o un parent que és similar al sospitós.
    • L'ús d'un sèrum de la veritat.
    • Un assassinat comès en una habitació tancada en presència de la policia o del detectiu.
    • L'associació de paraules per a descobrir el culpable.
    • Desxifrar un codi secret que identifiqui el culpable.

"Les 9 proposicions" de Raymond Chandler

Realment en són 10 i també es coneixen com els "Deu manaments".

  1. La motivació, tant per l'inici com pel desenllaç, ha de ser creíble.
  2. El mètode d'assassinat i resolució han de ser tècnicament sòlids.
  3. Els personatges, l'entorn i l'atmosfera han de ser realistes. Ha de ser sobre persones reals en un món real.
  4. Ha de tenir una història sòlida, a banda de l'element de misteri. És a dir, la investigació en si ha de ser una aventura que valgui la pena llegir.
  5. Ha de ser una història simple per explicar-la fàcilment quan arribi el moment.
  6. Ha de desconcertar, sense enganyar, a un lector raonablement intel·ligent.
  7. (6) La solució ha de ser irrefutable un cop revelada.
  8. (7) No s'han de mesclar gèneres. Si es tracta d'una història "trencaclosques" dins d'un ambient raonable i sofisticat, no pot ser també una aventura violenta o un romanç apassionat.
  9. (8) S'ha de castigar el criminal d'una manera o altra, no necessàriament per mitjà de la llei... Si el detectiu no aconsegueix resoldre el misteri, la història quedarà oberta i enfurismarà el lector.
  10. (9) S'ha de ser honest amb el lector.

_________________
avatar
bombillero
TCAVK-Anime
TCAVK-Anime

Nombre de missatges : 2011
Fecha de inscripción : 05/09/2012
Edad : 33
Ubicació : Mataró

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum