Parlem sobre Genius Party

Aquesta és la secció per parlar sobre aquests curts.

Jo ja he vist els dos primers, i la veritat és que m'han agradat força.

El primer només és la intro de lo que és la pel·lícula, però la veritat és que és un festival audiovisual. No sé si s'ha d'entendre res, i si és així, jo no ho he entès, però simplement, el treball d'imatge que hi ha el trobo molt ben acurat. Si és surrealisme pur, també m'està bé, ja que de tant en tant és interessant, deixar volar la imaginació sense sentit.

Pel que fa a Shanghai Dragon, vaig tenir com una onada ascendent, a mesura que el veia. Al començar, em vaig decebre una mica. Semblava que tot era una simple apocalipsi, que es destruïa el món, tot destrosses... i la veritat és que aquest argument no m'agradava especialment. Però després, amb l'aparició del llapis, tot va canviar. L'argument ja no semblava tan destructiu ni tan negatiu, sinó que donava peu, de nou, a la imaginació. És molt divertit veure com el nen s'anima a dibuixar-se un vestit de superheroi (que per cert, us heu fixat que tot el que dibuixa es veu com a puntejat? és un detall que em va agradar força). I el final, per mi, lo millor. No és res més que pregonar als quatre vents la imaginació dels nens, que és una cosa que crec que s'ha de potenciar i valorar, adonar-nos que la seva innocència els fa tenir una visió del món a vegades envejable. I que això es reflecteixi en aquest curt, com el viatge sobre el drac de shanghai, i anant dibuixant monstres gegantins i coloristes per tota la ciutat, ho he trobat molt bonic.

Segueixo comentant els que he vist:

- Deathic 4: No és res de l'altre món, però la veritat és que he trobat l'ambientació molt aconseguida. Tot el món aquest dels zombis té la seva coherència, i fins i tot (en la mesura del possible, perquè és un paisatge una mica decadent), pot arribar a ser bonic. I trobo molt graciosos els súper herois, sobretot el ganàpia que es tira pets; o la reacció que tenen quan veuen la granota, aquell disparant aigua a tort i a dret...
Molt maco, com salven la granota i tot plegat. I també està bé que només duri 10 minuts, perquè allargar-ho massa, potser s'hauria fet pesat.

- Doorbell: Quina cosa més estraaaaanya! Aquella iaia amb pentinat modern i vestit vermell és el que em va cridar més l'atenció... quina cara més estranya que li han dissenyat! Em va costar entendre el per què de la seva aparició, tot i que després se'm va acudir que podia ser perquè l'espectador s'adoni que aquella dona veu el protagonista, cosa que en les altres ocasions no passava. La veritat és que em costa molt d'entendre, si és que hi ha alguna cosa a entendre en el fet que aquest noi tingui tants "jo", però la veritat és que deixant de banda això, quan s'acaba el curt i t'adones que és un cicle de mai acabar, està molt ben aconseguit. Al principi, penses que hi ha un "jo" real i uns altres de copiats que li estan prenent el lloc; però al final veus que no hi ha cap "jo" real, sinó que tots ho són, i el primer que arriba guanya. I entens perquè els altres "jo" fan aquell somriure burleta quan el veuen; no és per enfotre-se'n d'ell, sinó perquè estan contents d'haver arribat primers, per això ell també aquest somriure, al final. Déu n'hi do...

- Happy Machine: Bueno, aquest ja sí que no sé gaire què dir. No sé ni si m'agrada ni si no. De fet, les coses tan surrealistes em costen d'entrar, però segons quines, quan les remires una mica, els hi trobes encant. En aquest cas, la primera vegada que me'l vaig mirar, em va fer molt mal rotllo. Aquell nen completament sol en un món estrany, amb una mare mig dibuix mig holograma, i que a sobre es desinfla... No ho sé, coses massa rares, hi havia. Però la segona vegada de veure'l, no ho sé, li vaig trobar més coses. Primer, el significat del títol. La Happy Machine deu ser aquell trasto on és quan és nadó, que sembla una casa de veritat, no? Però per què es para? I per què està en un món tan estrany? Suposo que es diu Happy Machine perquè és capaç de recrear unes condicions de felicitat en un món estrany... però no ho sé, són conjectures meves. I quan és gran, que entra a la màquina i torna a ser nadó? És un bucle interminable? Per què? A veure si els altres que us ho mireu hi enteneu alguna cosa més i me l'expliqueu, perquè jo...
Ara, trobo molt entranyable aquella mena de gos planta verd i petitet que el segueix a tot arreu, i del qual quan és gran n'ha fet una escultureta de fusta.

Què us semblen, a vosaltres? Dieu-hi la vostra!

De moment, dels que hem publicat, el que més m'ha agradat ha estat la intro, hahaha! Quin esclat de colors! Quina felicitat que desprenien els cocos! Quin subidón de colors i llums! M'ha agradat molt.

El se Shangai Dragon també m'ha agradat, pel mateix motiu que dius tu, surreak, el nen més "talós" és el que té més imaginació i és capaç de vèncer els "dolents"

Deathic 4, al principi no n'hi donava ni dos rals però ha resultat realment divertit. Es superherois m'han fet riure, però encara més la policia (pedalejant donant copets amb la punteta del peu) i la noia del bus! hahahah!!

Doorbell ha estat curiós, però poc agradable, no sé quina és la moral del curt... :S valora el que tens? viu al vida corrents, que et passaran al davant? La iaia, igualment fora de lloc, tot i que sí, podria ser la primera que el veu, pero la nena petita del principi els veu tots dos, tambe... ai... no he he acabat d'entendre...

I Happy Machine no m'ha desagradat però igualment no l'he entès. I, hola? un gos-planta, ok, però cal que es begui i mengi el que beu i menja? Potser (nomes potser) intenta ser una analogia a com d'ostil veuen el món, els nens o com de malament ens pot tractar la vida (de gran, està fet papilla, l'home...) Tampoc entenc perquè coi es posa una carota... ains... mira que estrany... i espereu! Que el 5 és encara més estrany!! (aquí una que ho passarà malament intentant entendre el que corregeix)

Què tal, Blue Baby?
És el menys surrealista de tots, sembla que surti de la tònica i tot. A mi m'ha agradat, però tampoc el trobo cap meravella. Noto que el director, ja amb renom, ho ha aprofitat per provar-hi coses noves, la qual cosa tampoc em sembla gens malament, però n'hi ha algunes que no m'han agradat gaire, com l'escena del final, que està feta amb una mena de càmera que va a cops. Una mica, està bé, però crec que ho fa durar massa.
Pel que fa a l'argument, doncs està bé, és una història de desamor, i la tristesa que representa que un se'n vagi (amb algunes anades de l'olla, clar, com lo de la bomba). Però vaja, l'escena final, amb els petards, és molt bonica.

La veritat és que a mi no em va agradar. M'esperava una altra cosa, del creador de Cowboy Beebop o Samurai Champloo. Per mi aquest home és l'home dels ginyos, el que constantment posa referències actuals a animes ambientats en altres èpoques. Aquí m'han explicat una història que no m'ha acabat de cridar l'atenció i, a més, mica en mica m'ha anat desil·lusionant per no tenir res excitant. Potser el moment de la bomba ha estat el millor millor del curt. Però bé, sí que és cert que va bé alguna cosa més normaleta dins de totes aquestes paranoies.