Filosofia (no aprofundim, o sí?)

Inicio aquest tema per que aquells que tinguin moments d'inspiració, o que simplement els agradi parlar d'algun tipus de filosofia.

Per no fer-ho pesat, teniu alguna frase que us hagi agradat especialment?

Per exemple, em va agradar i acostumo a dir alguns cops:
"L'única cosa que sé és que no sé res."
A més, això ho dic a vegades quan em pregunten abans d'un examen, que ja tinc prou d'haver-lo de fer com per estar repetint com un lloro dos minuts abans.

Sòcrates ja deia veritats, en la seva època, que serien aplicabes 20 segles després. Aquesta frase m'ha vingut al cap moltíssimes vegades, al sentir-ho en carns pròpies. Perquè és precisament estudiant, aprenent i agafant coneixements, que t'adones de la infinitat de coses que hi ha per aprendre. Així doncs, com més aprens, més t'adones que encara no saps res.
I això encara és més aplicable al camp on treballo, la medicina (veterinària), en què sembla que hi hagi moltes coses segures i ben estudiades, però sempre surt un estudi o alguna cosa que ho posa en dubte, i vinga, tornem a començar. Al final, no saps perquè serveix res.

Doncs sí, com més aprens més preguntes et vénen al cap, i veus que només saps una petita porció d'una gran immensitat inabastable. I com has dit, després et trobes que van canviant els conceptes per "corregir-los" quan van sortint nous estudis (com quan Plutó va ser deixat de considerar-se planeta nan a asteroide, una mera convenció, ja se'n podien estar!)... Però així es progressa, ja sigui perquè s'adonen dels errors al haver aprofundit en un camp o simplement per canviar les convencions, què hi farem!
P.D.: De totes maneres, seria molt avorrit saber-ho tot, i quan vas aprenent a vegades et sorprens... Sempre i quan t'agradi el que fagis. Conec molts companys que ho han passat malament al batxillerat perquè s'han autoobligat a fer-lo quan no els agrada quasi res!