Les sèries de les firmes MyAL

Obro aquest tema a la zona de sèries, perquè últimament em vénen preguntes i comentaris al cap mirant-me les firmes de MyAnimeList de la gent (bueno, de la shira i el gray, que són els únics que la porten xD), i em semblava fora de lloc tractar-ho al tema on parlem del que és la web.

A lo que vaig: shira, he vist que has començat steins:gate. Vaig veure que la feien a mangastream, on són molt selectius i tal, i em va encuriosir. Què tal és?

Depèn del que t'agradi, de moment no n'he llegit massa, encara, però et diré primer què em desagrada: apareixen noies del no res, la que sobrepassa els meus límits de tolerància és la que crec que és la germana del prota. Moooolt moe i kawaii, tan que es fa molt carregosa. A més, el prota és un estil Enji però que quan es passa de llest no fa prou gràcia.

La temàtica promet i a mi em toca prou d'aprop. Va de la màquina del temps i el seu descobriment. Ho tracten des de tres prespectives diferents, la del SERN (és a dir, el CERN, el que hi ha a Ginebra i tal, on fan experiments amb mini-forats negres i on a "Àngels i dimonis" d'en Dan Brown hi feien bombes d'antimatèria ), la d'un viatger del futur que busca IBM 5100 (un ordinador dels anys 70) que resulta que és la clau per no sé què al futur i de l'equip friqui del fals Enji que fan aparells futuristes i es veuen emmerdats en tot. Els protes són el fals Enji, el seu company de pis que és un hacker informàtic, una noia mega-ultra-llesta que troben en una conferència i la germana aquesta tan horrible.

A mi m'atrau, el traductor de Shinshin fansub (fansub amb el que hem col·laborat, per si no ho sabíeu ) ho fa prou bé però com tota paranoia de ciència ficció on hi posen massa física, el blabla explicatiu dels fenomens que passen acaba essent un munt de paraules molones posades una darrera l'altra que només fan que dir xorrades.

Això a part, tocant el tema que toca jo li hagués posat una estètica totalment oposada, m'hagués atret molt més: una estètica més realista i més sèria i no tan cridanera i atabalant. Però bé, me'l llegiré perquè em pica molt la curiositat. Una cosa que sí que saben fer bé és crear-te incògnites. Per què es fa servir l'ordinador aquest IBM 5100? Fins on han arribat els del SERN per fer la màquina del temps? Què els passa als plàtans, al laboratori de l'Enji? Qui són les noies rares que li apareixen? etc, etc.

I el tema m'agrada!! Bona idea! Ara et toca seguir alguna sèrie rara perquè et pugui preguntar quelcom ^.^

Ma germana i jo hem vist la versió anime!

Paradoxes temporals i objectius del protagonista, que molts cops divergeixen entre ambicions pròpies, amor i estima pels seus amics... No explicaré gaire més per no fer spoiler. Els primers 3 o 4 capítols costen una mica de menjar (no són dolents tampoc), però després va "in crescendo" i fa que t'enganxis molt, i molt, a l'argument. Què passa si canvies el passat? Quins efectes té? Ah, i me n'oblidava, es basa en teories "reals". Es parla d'en John Titor com a conegut del protagonista, i de les seves teories, que es van postular cap al 2000 en un fòrum (http://es.wikipedia.org/wiki/John_Titor), línies de convergència en el temps i altres coses filosòfiques molt interessants. L'argument gira al voltant d'aquestes teories esmentades i de les explicacions que aquest mateix personatge va donar per internet en el seu temps.

Molt recomanable, si t'agrada pensar i embolcallar-te dins un argument una mica carregós i reflexiu.

Try it, com'on!

Surreak! Què tal està Gin no Saji? És de la Arakawa Hiromu, no? I va d'un noi de ciutat que estudia agricultura. La veritat és que amb aquesta sinopsi no em fa córrer gaire, està bé o què?

(per les sèries que segueix en Gray no m'atreveixo a preguntar, n'hi ha masses que no conec... :S Tot i que algun dia me les miraré a veure què tal )

Haha! La vaig veure l'altre dia actualitzada a Submanga com a "Silver Spoon", i em va encuriosir. I va i descobreixo que és la nova sèrie de l'Arakawa! Me l'he començat sense llegir la sinopsi i estic flipant. A veure, a mi m'agrada perquè va del meu tema. Té l'humor de l'Arakawa, que a mi m'encanta i això hi juga molt a favor. I, buah, et juro que és com estar a classe a la facultat però en forma de manga. Suposo que a qui no li agradi o no li interessi el món, el trobarà avorrit. Però a mi m'està molant.

Jo l'altre dia li vaig preguntar a en Gray pel msn, perquè tampoc m'atrevia a preguntar-les totes... xD

Graay! He vist que has dropejat One Piece? Explica, explica!

Que és Dropejar??

Ja fa temps, d'això, Surreak! És que el manga de One Piece no m'agrada gaire, ja ho he comentat alguna vegada. Hi ha vinyetes tan recarregades que em costa identificar qui és qui i què fa... En canvi, l'anime m'agrada molt xD L'animació està curradíssima, i no hi posen massa palla... Alenteixen una mica el ritme, perquè si no atraparien el còmic, però és perfectament suportabable, i no té gairebé res de farciment =P xD

Què tal està, Banya? No fa mala pinta, però els manhwa no m'acaben de convèncer, en general...

I barret, dropejar vol dir deixar de llegir/veure.

Ah, hehe, és que no ho sé, jo t'estava investigant avui, i he vist això. Entenc ben bé el que dius, de fet, és cert que el manga de one piece és molt recarregat, i com més va, més.

Doncs Banya em van regalar el primer volum al saló del manga de l'any passat, i ara fa poc m'he decidit a seguir-lo. Sobre el guió encara no tinc una opinió gaire formada. Han avançat més aviat poc, i no sé ben bé on volen anar a parar, perquè són 38 capítols i vaig per l'11 i encara no tinc clar què es proposa l'autor. I això també està bé.

La sinopsi seria la història dels integrants d'un servei de missatgeria en una època pseudomedieval i carregada de conflictes contra una mena d'orcs de senyor dels anells. Mm, una mica un shonen amb punts de gore. No seria el gènere que li pertoca, però està ple d'escenes de batalla bastant cruentes i tal.

I el que defenso amb més passió és el dibuix. Reconec que no deixa de ser el dibuix típic, però està molt cuidat, molt detallat i fet amb moltes ganes.

Jo també el tinc, el 1r de Banya! Vam anar junts al saló Surreak . Quan acabis de llegir-te fins on van ja em diràs si està bé o què... Em va deixar amb ganes de llegir una mica més, el 1r volum.

I jo també el tinc del saló del manga! xD A mi sincerament em va agradar molt el primer volum de Banya i crec que la continuaré. Són un total de 5 volums i potser em faci la col·lecció.

Shira! T'has mirat kare kano amb un no res! Jo em pensava que era d'humor (recordava el que havia vist quan la feien al k3), i m'he trobat que és bastant més shojo del que em pensava. I la veritat, les menjades d'olla del noi em van fer acabar de tirar enrere, i la vaig dropejar al capítol 8. Què, val la pena o què?

Parlant de dropejades, no et va agradar Beck, Surreak? D'acord que l'animació és dolentota, però a mi em va agradar molt...

No li vaig veure el què. Vaig anar veient capítols i no m'acabava d'enganxar. M'avorria. L'únic que més o menys em va interessar era la relació entre el Koyuki i la Maho. No ho sé, als capítols no passava res. De fet, em pensava que m'agradaria més. I a vegades potser és que no hi veig el què. Què et va agradar, a tu? Potser hi vas veure coses que jo no vaig saber apreciar...

T'ho anava a comentar, surri!
La vaig començar al veure que te l'estaves mirant ja que sencera no l'havia vist. El primer capítol, boníssim, la resta, tret d'un o dos més, brossa pura. L'animació és nefasta, sembla que et prenguin el pèl amb tants semàfors i post d'electricitat. De menjades d'olla de l'Arima n'hi ha menys que de tonteries rematades de la Miyazawa. L'he acabat perquè pel mig apareixen històries paral·leles d'alguna de les amigues de la Miyazawa que encara ho fan interessantot.

De tota manera, no devia anar gaire bé al Japó perquè no està acabada... ¬¬ (un punt més en contra la maleïda sèrie). El que no entenc és com és que la van comprar, els de TV3... o estava de saldo o ens sobraven els calers...

Comentar que a mitja sèrie la vaig trobar al youtube en català (fins aleshores la mirava en anglès) i em va fer gràcia que en un capítol, quan es queden sols l'Arima i la Miyazawa, ell, en anglès (és a dir, en japonès) li diu "No et faré res" i en català està traduït com "No farem res". Hahahahaha! L'adaptació és bona, però en una sembla que l'Arima es conté i a la segona sembla que l'Arima contingui la Miyazawa... o no?

Ains... en resum, només la recomano als fans del shojo total. Està molt centrat en la Miyazawa, en com ella es va formant, fa amics i amigues, i com l'Arima queda una mica enrere i més dependent d'ella. Ara, diuen coses sobre l'amor on tothom s'hi acaba identificant poc o molt. Però d'emocionant no en té res, la sèrie...

El primer capítol, boníssim, la resta, tret d'un o dos més, brossa pura.

DDDDDDDD:
Puc ficar-m'hi pel mig? A mi m'encanta Kare Kano Però sí, també m'agrada molt el Shojo. Tot i això, la trobo molt divertida la sèrie. Sempre l'he vist en català.

Està a mitges (pel 22 o 24è capítol) perquè va haver-hi no sé quins problemes entre el director de la sèrie i el propi autor/a de manga, desavinences i tal. Total, que amb tot plegat, em sembla que el director es va veure obligat a deixar la sèrie.
Si bé hi ha parts que no molen un pèl, així com a trets generals a mi em va semblar divertida. Però sí, és pels que els agrada el shojo.

Això dels semàfors és cosa del director total, sí. Però a mi no em desagrada. Ais, quins gustos... I quina desil·lusió que no us agradi, que s'arriba a dir que és brossa...

surreak escrigué:No li vaig veure el què. Vaig anar veient capítols i no m'acabava d'enganxar. M'avorria. L'únic que més o menys em va interessar era la relació entre el Koyuki i la Maho. No ho sé, als capítols no passava res. De fet, em pensava que m'agradaria més. I a vegades potser és que no hi veig el què. Què et va agradar, a tu? Potser hi vas veure coses que jo no vaig saber apreciar...

No ho recordo massa, ja fa temps que la vaig veure... Suposo que anar veient com el prota es va endinsant mica en mica al món del rock i va prenent un paper cada cop més important dins de la banda. I la relació amb la Maho també, esclar xD Quina paia...
Tot això a més de la música, per descomptat. No és que s'escolti una cançó nova a cada capítol, però almenys no és K-On, que fan un concert a l'últim episodi i para de comptar xD
Crec recordar que al principi, la cosa avançava bastant a poc a poc, però a la segona meitat de la sèrie ja hi ha més "xixa". En tot cas, a mi no se'm va fer pesada en cap moment, ni tan sols al començament.

En fi... Suposo que més que no saber apreciar alguna cosa, és que cadascú té els seus gustos xD

Ui, hehe, un fan de Kare Kano Sento lo de "brossa total"... si l'he acabada és que tan dolenta no m'ha semblat. Però és veritat o no, que el primer capítol va a tota castanya, és actiu i rius força i, en canvi, amb tant semàfor i cruzes de carrers, la cosa es fa lenta. El colmo de la situació va ser en un capítol força important on la Tsubasa (crec que es diu així la nena petita amb mala baba) se'n va de casa. Hi ha una conversa exhistencial de les que solen haver a Kare Kano i tota l'estona enfocaven els pals reflectants de la carretera. 3 de diferents amb uns reflectants ben estranys. Vaja, m'agradaria saber quina relació li trobava el director o qui ho decidís, entre els pals reflectants (que de fet, de tan estranys que eren no sé ni si eren pals reflectants) i el fet que la nena no volgués que son pare es tornés a casar. A mi aquestes coses m'atabalen. Si és una sèrie d'autor estranya, d'acord, però si és un Shojo, em peta el cap.

Bàsicament és això, que és lenta, no entenc els semàfors i a punts hi ha el toc masclista que hi ha a tots els Shojos...

Però és un bon Shojo, això no ho dubto, toca temes íntims força profundament i diu coses molt ben dites.

L'anime de Kare kano no el recordo gaire, però si que tinc un volum del manga per aquí, el 9, en el que surten coses que a l'animació no. I la veritat és que no està malament. La meitat del volum explica una història que estàn representant la Yukino i companyia per el festival escolar i la veritat és que el primer cop que la vaig llegir em va deixar una gran impressió. Això, i les paranoies del noi, pobre tio. No sé, tot i que és l'únic que he llegit del manga, tinc la sensació de que pot ser molt millor que l'anime.

Jo és que em vaig emportar una decepció. Recordava molt el primer capítol, i recordo que m'havia fet molta gràcia. I em pensava que tota la sèrie era igual, i vaja. Les menjades de tarro del noi em recordaven molt a les d'en Shinji d'Evangelion (i el doblador és el mateix, em sembla). Amb Evangelion vaig quedar molt saturat de reflexions interminables amb imatges psicodèliques...

Sí, jo també crec que el manga deu ser molt millor. Una altra cosa de l'anima que no m'agradava és que posava trossos del manga enlloc de l'animació (o això semblava). Però com a manga, segur que està bé, si desapareixen els semàfors segur que està molt millor...
(ja ho sé, m'obsessionen els semàfors... gomen...)

Haha, està clar que els semàfors t'han impactat.
Jo em vaig llegir tot el manga en el seu moment, i diria que això dels semàfors s'ho ha patillat el director de l'anime, sí...

Algú sap què està passant que no s'actualitzen les firmes des de fa un mes?

Ja deia jo que passava alguna cosa... Pensava que era problema meu només però veig que no.
A veure si algú sap que passa.

Xddd doncs es veritat...