Historia de por

doncs el que diu el text simplement una historia de por que he escrit per una redaccio de català si hem podeu dir que us sembla etc... mersi

Queia ja la nit en ple estiu de 2011, era una nit calorosa i jo tornava tard al apartament que tenia alquilat al centre de Barcelona. Era un apartament petit, el suficient per una persona sola. Hem disposava a posar la clau al pany quan hem vaig adonar que la porta era oberta. Vaig entreobrir la porta per veure si hi havia algú a dins, vaig veure una ombra al passadís. La persona que hi havia dintre la casa era alta i coixejava d'un peu. Vaig decidir que mes hem valia entrar amb compte i atrapar a la persona d'un imprevist. Així que vaig entrar sense fer soroll i vaig esperar que la persona estigues d'esquena per atrapar-la i la vaig lligar amb el cinturo a la pota d'una taula per que no s’escapés. Vaig encendre el llum per veure-li la cara. Tenia la cara totalment desfigurada, com si d'un cop molt fort se li hagués enfonsat a mes li faltava el braç dret. L'individu hem mirà amb un somriure tort. De cop amb una força descomunal va aixecar la taula tombant-la a terra i es va deslligar i amb un moviment ràpid va agafar una de les cadires que tenia a prop i hem va donar un cop a la nuca. Vaig perdre el coneixement. Una estona mes tard hem vaig despertar estirat en un llit. Notava el braç dret fred com si hi tingues gel i la cara em feia mal. Vaig obrir els ulls amb esforç ja que una llum resplendent que m'apuntava al cap. Quan vaig poder obrir els ulls vaig veure una silueta, s'assemblava a l'home que hi havia a casa meva però aquesta tenia els dos braços. La silueta se’m va acostar mes i vaig poder veure-li la cara, la meva cara, vaig moure el braç esquerra i hem vaig palpar la galta, em coïa com el foc i la notava molt tova l'home va agafar un mirall i me'l va posar al davant. Tenia la cara en carn viva, totalment vermella, i hem sagnava per els costats, vaig moure el cap per mirar a la dreta; no tenia braç, tan sols un munyo ple de sang. Vaig cridar tant com vaig poder però l'home hem va tapar la boca amb un drap ofegant-me poc a poc. Hem vaig quedar sense aire i notava com els pulmons s'em tancaven i hem feia mal el pit fins que, finalment, hem vaig quedar inconscient, morint uns minuts mes tard. Tres dies desprès sortia al diari la meva mort. La noticia deia "Es va trobar ahir en un local abandonat del passeig de Gracia el cos sense vida del Jove Barceloní Joan Martínez Pié brutalment torturat amb múltiples talls al braç dret i amb la cara escorxada i sense carn. Es busca al culpable per tot Catalunya ja que no es el únic que s'ha trobat mort en circumstancies similars."

És bastant bona,perfecte

hehehehe mersi