Pelis Ghibli

Fa un temps que m'he anat mirant pelis de ghibli, i cada vegada que me'n miro una, ho entenc menys tot plegat. És un fet que totes tenen molta fantasia, fins i tot un pèl pertorbadora, però hi ha hagut pelis en què m'he quedat a quadres.
En un altre post he vist que més d'un diu que va "plorar" amb chihiro. Fa temps que la vaig veure, però no recordo res que despertés tants feels... Total, que m'agradaria que m'expliquéssiu la vostra experiència amb ghibli. En el meu cas:

- Ponyo: Em va agradar molt, però no deixa de ser una anada d'olla.
- Totoro: Vaig haver de buscar una mica per internet per acabar d'entendre-la.
- Nausica: De les millors. Almenys la vaig entendre sense problemes.
- El castell al cel: Entretinguda. També em va agradar força.
- Princesa Mononoke: Pertorbadora. I massa llarga.
- Chihiro: Interessant i lleugerament pertorbadora. Però es pot dir que no he entès gaire cosa.
- Porco Rosso: Avorrida. N'esperava més.
- El castell ambulant: És l'última que he vist i no he entès RES. No sé si és perquè és una adaptació d'una novel·la (si no m'equivoco), i moltes vegades, en les adaptacions de llibres al cine costa d'entendre els detalls perquè no estan gaire explicats, però no entenc qui és la bruixa malvada, la del rei, el gos...

Es un fet que les pelis de Ghibli són rares. No sé si és perquè l'estil narratiu es molt japonès però a mi em passa com a tu, surri, i hi ha moltes que no acabes d'entendre perquè tens la sensació de que falten coses per explicar. De les que has mencionat la meva opinió és:

-Ponyo: avorrida al màxim.
-Totoro: estranya. Potser es perquè no l'he vista sencera del tot, però també em va donar la sensació de ser una història incompleta.
-Nausica: cool beans. Com bé dius, és de les poques que s'entenen perquè segueixen una narració d'introducció-nus-desenllaç, no simplement... coses que van passant.
-El castell en el cel: n'he vist fragments, mai sencera, així que no puc opinar.
-La princesa Mononoke: Amb diferencia, la millor de l'estudi. No entenc com no t'ha pogut agradar, surri, si és quasibé igual que Nausica. xD
-El viaje de Chihiro: l'altra obra mestra. De nou, el mateix que a dalt. Com no es pot entendre aquesta pel·lícula? xD És beatyful i preciosa i ploro cada vegada que la miro. yvy
-Porco Rosso: not bad fins que s'acaba de sobte i et quedes amb un pam de nas. Es com si a la pel·lícula li haguessin arrancat el final. Molt anticlimàtic tot.
-El castell ambulant: també molt bonica i tal, però he de dir que vaig haver de mirar-me-la més d'una vegada per anar-la entenent. És estranya, però bonica, i vaig aprendre que el millor es no buscar-li el sentit a tot plegat de cop. xD

Llavors, un parell més que afegeixo a la llista:
-Cuentos de Terramar: Basada en una de les novel·les de l'Úrsula K. Le Guin, i dirigida pel fill de l'Hayao Miyazaki. Quan va sortir aquesta peli em va fer molta il·lusió perquè just m'acabava de llegir el llibre però la vaig veure i va ser una decepció, perquè no s'assembla en res i es posen a inventar-se coses. No us puc dir si està bé o no, perquè la sensació de decepció no se'n va i contamina la meva percepció de la pel·lícula. xD
-Cuando el viento se levanta: L'última pel·lícula de l'Hayao Miyazaki. És una mica diferent de la resta, perquè és básicament el siguiment una mica fantasiós de la vida d'un home que construia avions durant la segona guerra mundial. És potser la més seriosa de les pel·lícules d'aquest home, i a mi em va agradar força quan la vaig anar a veure al cine. Va ser divertit perquè hi vaig anar amb el meu pare que es un friki de les maquetes d'avions i m'anava dient els models que sortien xDD

Sé que me'n falten moltes per veure. La de la tomba de les cuques de llum diuen que es molt bonica i trista. De les noves, ningú diu massa cosa d'Arrietti, així que m'imagino que no em perdo gran cosa per no veure-la. xD

La de Chihiro sé que em va deixar un bon regust de boca, però va trigar uns dies a aparèixer aquesta sensació. Durant la peli no entenia res, i el moment pares convertits en porcs dóna molt mal rotllo.
I de Mononoke, m'agrada el missatge ecologista de la peli, però se'm va fer pesada.

Jo només he vist Chihiro, però no veig que és el que fa plorar... Clar que la vaig veure quan tenia cinc anys i només recordo com a mi i al meu germà ens molava molt quan apareixia aquell bebè gegant i no sé quines coses rares més.

Crec que només he vista La princesa Mononoke, Porco Rosso i La de la tomba de les cuques de llum. Cap d'elles m'ha causat un especial impacte. La més recent és la de les cuques de llum, és una pel.lícula que et mostra una de les cares més cruels de la humanitat. Fa reflexionar, però és previsible.

Jo no he vist ni Ponyo, ni la Princesa Mononoke, ni Porco Rosso, però per la resta concordo bastant amb la Shru. Totoro, Nausica i Chihiro em van agradar moltíssim. Totoro i Chihiro em van semblar bastant més complexes (almenys amb tots els simbolismes que hi tenen per allà escampats), però les vaig entendre bé. Les dues dels castells no em van agradar massa, especialment la del castell ambulant, que la vaig trobar tirant a dolentota, directament. No tot el que toca Ghibli ha de ser bo per força, nois.

Surreak, si vols més pel·lícules entenedores de Ghibli, et recomano "Kiki, l'aprenent de bruixa" i "Arriety". Cap de les dues és una passada, però són súper straightforward; no necessites començar a fer interpretacions per entendre-les. Kiki és força maca, a més, mentre que l'altra és un pèl més fluixa :-/

Home, al castell ambulant hi ha detalls que em van agradar força, però traient això, els fets de la pel·lícula els trobo aleatoris, no entenc per què passa el que passa i quan passa.

M'agradaria que m'expliquessis aquests simbolismes de Chihiro, perquè suposo que no hi estic familiaritzat. És més, em sembla que no entenc gaire el món de Miyazaki i el seu tipus de fantasia, que té punts semblants a totes les pel·lícules.

Chihiro la miro almenys un cop cada any i cada cop que la miro ho faig des de una perspectiva diferent. De petit m'agradava d'entrada per l'animació, a més d'alguna cosa tenía que m'atreia i que necesitava entendre.

El problema que creec que tenen la majoría aquestes películ·lues és la inmensa simbología. Vull dir, una pel·lícula normal la pots entendre amb una primera lectura superficial, però moltes de Ghibli necessiten una segona lectura (no sé si dir-ho més metafòrica o simbòlica) per ser enteses al complet.  ¿Per que es diu que les películes de Ghibli són dibuixos pensats per a adults i que poden gaudir nens? (al contràri per exemple, de  Disney (pel·lícules per a nens que poden gaudir adults)). És per aquest motiu, de les dobles interpretacions. Personalment a mi m'agrada mirar aquestes pel·licules més d'un cop sempre des d'una òptica diferent, tornant a Chihiro, cada cop que le veig descobreixo una cosa diferent i això fa que la gaudeixi més. I això fa que no la gaudeixi només per la música o la composició visual que ja són de per si una merevella.

Aquí en teniu una interpretació força interessant, que no deixa de ser subjectiva. Tot hi que el que m'agrada és descobrir-ho per mi mateix, cosa que animo a que fagueu vosaltres també si voleu, ja que li acabereu agafant força carinyo (no parlant només d'aquesta pel·licula sinó de cinema en general). Es que un cop descobreixes encara que sigui una petita part del simbolisme, quant la tornes a mirar, la veuràs amb uns altres ulls vulguis o no.

Jo el que trobo amb Chihiro És que és un conte. Com el Petit Príncep o la Història Interminable. No te'ls has d'agafar al peu de la lletra perquè l'important es rebre el missatge i que cadascú interpreti el que vulgui.

Gokiba: M'encantaria poder-me mirar totes les pelis més de 2 vegades, perquè sempre, sempre, li acabes agafant carinyo a la peli. Un gest, un comentari, una interpretació, sense comptar amb les noves lectures que segur que t'apareixen i no t'esperaves. Però estem amb el mateix problema de sempre, el puto temps...

Shru: M'agrada molt la teva idea. Si t'ho prens com un conte, els fets en si deixen de tenir tanta importància. És fantasia pura i dura. Però em negava a creure que una peli tan aclamada pogués ser només fantasia.

surreak escrigué:M'agradaria que m'expliquessis aquests simbolismes de Chihiro, perquè suposo que no hi estic familiaritzat. És més, em sembla que no entenc gaire el món de Miyazaki i el seu tipus de fantasia, que té punts semblants a totes les pel·lícules.

No no, si jo de símbols no en vaig pillar ni un, no et creguis. Senzillament em vaig limitar a seguir la història de manera líneal i em va semblar que tenia cert sentit xD Ara em moro de ganes de llegir-me l'article que ha penjat el Gokiba i tornar a veure la peli, aviam quan tinc una estoneta...

Com diuen per allí..

Chihiro és bastant complexa en quant a interpretacions.. jo personalment em va deixar indiferent... Tot això de que la bruixa representa l'ego, la casa el cos/ment, el poble la vida ordiaria... Supera els meus límits de compressió. Igual amb Totoro. No sé si té algun significat ocult, però em va deixar igual.

Les que més m'han agradat són bàsicament,

-El castell ambulant: La història, la força de voluntat de la vella, la màgia empleada a la casa em va fascinar, el final... M'ha agradat molt aquesta.
-Porco Rosso.. per que són avions, Miyazaki demostra molt de detall en aquest aspecte.. I com que m'estic enfocant al món aeronàutic... doncs 10 xD.
-Kiki l'aprenent de bruixa, també em va agradar força. Tot i no semblar tant potent com les anteriors... És agradable.
-Igual amb Arrietty i Nausicaä. Aquest últim em va aparentar més tirada a clàssic. Amb molt bon final també.

I bé, de Ponyo, com a melòman (o almenys aspirant...) és una obra d'art. La banda sonora simfònica a mi em fascina, i la de Ponyo em va superar. Quan la composició musical es fa bé, per a mi l'emoció que em proporciona una història es multiplica bastant. Junt amb l'agradable dibuix de la Ghibli i una història... que sí pot semblar una anada d'olla, però bé, te el seu punt agradable i dinàmic. No sembla tant fosca com les anteriors.

El castell al cel - 1986 - És recomanable veure-la amb el primer doblatge, el segon el prota té la veu d'en Milhouse i perd bastant xD És una aventura per salvar a la princesa i per trobar un tresor antic d'una civilització antiga, a qui no li pot encantar?
El meu veí Totoro - 1988 - Em va agradar quan la vaig veure per primer cop, després quan vaig descobrir els missatges ocults ja no em va donar yuyu i la vaig abandonar completament.
Porco Rosso - 1992 - A tots els que no us ha agradat Porco Rosso és de penal i expulsió... Aquesta és l'única que puc recomanar veure en català, de les primeres pel·lis que vaig veure quan feien la nit manga al canal 33 fa molts anys (cada setmana en feien una!). El millor de la pel·li és el personatge d'en Porco, sense voler destacar l'acaben volent desprestigiar però s'obliden que és un heroi de guerra. Un crack.
La princesa Mononoke - 1997 - Està força bé, té bona història i bons personatges, potser té punts durant la pel·li que se't fan una mica llargs, però et deixa satisfet.
El viatge de Chihiro - 2001 - És un conte de fades i bruixes molt maco, per això considero que és la millor de totes. És potser la que et deixa millor sabor de boca al final.
El Castell Ambulant - 2004 - Molt al nivell de l'anterior, amb una història diferent però del mateix estil.

Totes les pel·lis tenen aquest toc de fantasia clàssica, amb criatures mitològiques, màgia, i totes deixen missatges positius, tot i que algunes deixen missatges ocults que realment no caldria saber, perquè a mi em van destrossar completament El meu veí Totoro, ja no l'he tornat a veure més i ja no he tornat a buscar més informació sobre pel·lis ghibli per no destrossar-me cap més, prefereixo veure-les amb el mateix punt de vista de quan les vaig veure per primer cop i quedar-me amb el missatge clar que deixen.

Extra:
- Lupin III: El castell de Cagliostro - 1979 - És d'Hayao Miyazaki per això l'afegeixo. Com la vaig veure quan era petit, que és quan feien l'anime pels matins abans d'anar al cole, té un cert punt de nostalgia. Si no t'agrada Lupin III probablement no t'agradi, però és com un conte vist des d'un punt més modern i en comptes de ser un cavaller és el lladre més famós del món qui salva a la princesa.

Destacar que la banda sonora de la gran majoria de pel·lis és impressionant, només d'escriure-ho i pensar-hi ja se'm posen els pèls de punta.

Lupin III i el castell de Cagliostro: https://www.youtube.com/v/NgqTmPsWpjo
El castell al cel: https://www.youtube.com/v/229K5n_PRJA
El meu veí Totoro: https://www.youtube.com/v/I1RhMA5NpsM
Porco Rosso: https://www.youtube.com/v/dk6f30LiYp0
La princesa Mononoke: https://www.youtube.com/v/nBADF1LdP3g
El viatge de Chihiro: https://www.youtube.com/v/UArUW-iLzZw
El castell ambulant: https://www.youtube.com/v/2BioNW_DNlg
Kaze tachinu: https://www.youtube.com/v/L-tXFJ-qRBo

Gallina de piel

L'article de la interpretació de Chihiro és molt interessant, i hi ha coses que estan molt ben trobades però ho acabo trobant excessiu. A tot li dóna una interpretació a la seva mida, i m'agradaria saber si realment, quan feien la peli, volien transmetre tot això.

Per cert, Cano, la de la Ponyo em va agradar més o menys com a tu, no pas perquè sigui una història trepidant, però sí que és un món, que entre la increïble animació de Ghibli (val la pena veure les pelis només per això, encara que no s'entenguin o no t'agradin), la música i tot plegat, donen benestar.

A la del castell ambulant, em van agradar detalls com el foc que parla o les diferents portes del castell, però quan es comença a embolicar amb la bruixa, que després es desfà i torna petita i s'uneix a ells i buuuf... em va acabar la paciència. A més, ja venia de chihiro i totoro, que no les havia entès però pensava que, sent Ghibli, se li havia de donar una oportunitat, però quan aquesta tampoc vaig entendre'n un borrall... estava per llançar l'ordinador.

Per cert, bombi, jo també vaig llegir una interpretació de totoro inquietant, però no recordo que fos tan destructiva. El que sí que em va marcar negativament va ser aquesta imatge que vaig veure immediatament després de veure la peli:

Spoiler:

També la del Castell de Cagliostro... La vaig veure quan em vaig dedicar a mirar Lupin. Ja de per sí la banda sonora de la sèrie em semblava de 10, tot de Jazz.
I a més va ser un puntàs escoltar-los en català. Tot i que li diguessin Wolf... ho devien agafar dels anglesos.

Això de les interpretacions... Em sembla a mi molt de literatura, d'allò que et feien fer a classe d'extreure lo impensable de 4 frases... Del meu veí Totoro no he buscat res, i bé... llegint-vos no ho faré jaja.
(Per cert, què hi fot aquell de ulleres dins la boca?).

Mira tu, aquell concert de 25 anys fa 2 setmanes que me'l vaig baixar en bluray...

I lo del castell ambulant i la bruixa... La conya que s'hi veu, al principi és la bruixa enemiga, la competició de les 2 velles a les escales, després viu a casa, jaja m'ho vaig prendre més com... la típica imatge de 2 velles millors amigues que es barallen seguit, però que segueixen estant un al costat de l'altre fent mitja.

PD: Rectifico.. he llegit una interpretació de Totoro, i cagon deu, què heavy seria. Tot i que al final mostra proves desmentint-la...

Cano escrigué:la típica imatge de 2 velles millors amigues que es barallen seguit, però que segueixen estant un al costat de l'altre fent mitja.

Estaria bé, i la imatge tindria gràcia, però és que al principi és una bruixa poderosa i despietada que li fa una putada, i després és una velleta innocent que està de la seva part...?

Per cert, sobre Totoro:

Spoiler:

Si, es seria interpretació interessant. Però no crec que sigui així... Si Miyazaki ho hagués volgut fer així, no ho haurien ocultat tant. Haurien fet una peli mes amb caire trist que altre. Almenys amb un final impactant on quedés evident el que passava. Hagués tingut molt mes èxit al públic adult fijo.
Però be... El totoro es la imatge infantil per excel·lència de la Ghibli.

Ara jo! El problema és que n'hi ha algunes que les vaig mirar fa infinit i no me'n recordo gaire... :S Jo faig com en Cano, em miro la superfície, quan miro ficció desconnecto força parts del meu cervell i hi quedo absorbida. Si no entenc alguna cosa o alguna cosa em desagrada, la peli m'expulsa i és llavors que connecto la part analista del cervell o algu. Si la peli està OK, l'oblido amb facilitat, si la pel·li m'ha encantat, la recordo (sovint distorsionada).
Seguiré l'ordre de pelis de la wiki anglesa: http://en.wikipedia.org/wiki/Studio_Ghibli#Films

- Nausicaa: em va agradar, sí senyor. No la recordo gaire, però és d'aventures i ciència ficció.
- Laputa: el castell del cel: L'he vista però no me'n recordo :S Crec que l'acció era lineal, aventures i un noi i una noia de protes, no gaire pertorbadora.
- La Tomba de les lluernes: l'envio al pou de pet. Si normalment les pelis van cap a un clímax, cap amunt, aquesta va cada vegada més cap als baixos fondos. Depriment no, lo següent. La veus i t'agafen ganes d'omplir-te l'armari de menjar i aprendre a menjar herba. No la recomano gens, gens. Crec que és un cant a la impotència i a la desesperança. Veieu? Aquesta la recordo massa.
- Totoro: no l'he vist (mateu-me )
- Kiki, l'aprenent de bruixa: la recordo més que laputa. Em va decebre una mica perquè al ser Ghibli i ser una bruixa m'imaginava més fantasia i trobo que n'hi havia poca. Però s'entén bé i és bonica (em sembla recordar).
- Recuerdos de ayer: crec que no l'he vist
- Porco Rosso: He intentat dues vegades de veure-la. Una a la tele i una altra al PC i només he aconseguit mirar-ne trossos. La primera vegada perquè ma mare feia zàpping i la segona perquè m'adormia. Però un porc entre homes no m'acaba d'agradar, potser sóc una mica racista :S Però calia que fos un porc?
- Pom Poko: no sabia ni que existís.
- Murmuris del cor: la tinc pendent
- La princesa Mononoke: Sabeu què? La veig veure quan era petita al cine del meu poble. Em va encantar, estava acostumada a les pelis disney i m'imaginava que era les princeses i tal. La princesa Mononoke és tan valenta... em va flipar. Vaig passar-me mig any somiant en ser la princesa Mononoke. Ja més de gran me l'he tornat a mirar i hi ha hagut trossos que se m'ha fet lenta i la coi de princesa és totalment tsundere (odio les tsunderes), no l'hauria d'haver tornat a mirar, però bé... sempre recordaré l'emoció de la primera vegada.
- Els meus veïns els Yamada: no sabia ni que existís.
- Chihiro: la vaig veure de més grandeta quan la passaven per la tele. Em va agradar tot i que em va saber greu que els dos protes acabin físicament separats. Ja em va costar d'entendre que el drac, el nen i el riu eren el mateix, no em demaneu que vagi més enllà. Els pares-porquets em van semblar normals, "si dius mentides et creixerà el nas", "si veus massa aigua et sortiran granotes a la panxa" vaig creure que si menges massa menjar que no és teu et tornes un porquet, nuc, jo relacionava dibuixos amb fantasia, si ho fas així obres més la ment sense adonar-te'n.
- Haru en el reino de los gatos: tampoc l'he vista, la confonc amb la de murmuris del cor. Gats per tot arreu.
- El castell ambulant: em va agradar per ser tan poc lògica, precisament. Però recordo que em va cabrejar no entendre gaire res. Et dono tota la raó, Surri. I vaig patir molt que la mossa no es quedés en forma de iaia.
- Els contes de terramar: decepció infinita com la Shru. Jo havia vist aquesta minisèrie: http://en.wikipedia.org/wiki/Earthsea_%28TV_series%29 i m'esperava el mateix amb animació Ghibli, vaja, orgàsmic i és avorrida i tot.
- Ponyo: Mona i per nens. No em sembla que pugui ser com diu en Cano d'animació per adults que poden mirar nens, per mi aquesta no, la trobo més infantil que les de disney.
- Arrietty: pendent
- La colina de las amapolas: pendent
- El viento se levanta: hi vaig anar amb en tyrex l'any passat, a ell li va agradar, a mi no. Per començar, no estava doblada en català al cine ò.ó . Aquesta l'entendràs, surri, és la vida d'un senyor. És bèl·lica i no té gaires escrúpols en gaire res (el seu objectiu a la vida és fer avions que puguin carregar com més míssils millor, tot maquilladet estil One Piece "empaito el meu somni de fer avions molons!"). A més, com que és bibliogràfica i força "fidel" la trama tampoc enganxa gaire. I la part amorosa... ehem, al pou a l'estil de la tomba de les cuques de llum. Té molt bo els escenaris, això sí.
- Història de la Princesa Kaguya: pendent
- Omoide no Marnie: pendent.

Creia que n'havia vist més... Un dia vaig dedicar-me a buscar-les totes i guardar-me l'enllaç al megavideo. Vaig veure'n algunes i va caure el megaupload i ja no les vaig tornar a buscar. No recomano fer marató de Ghibli, al final empatxa i te n'afartes (segurament és el que em va passar amb Porco Rosso).

Vista la del castell ambulant, que per cert és preciosa. Comparteixo l'opinió que no cal buscar-li massa arguments. És lògica de fantasia=la bruixa que li va prendre el cor un dimoni de la cobdicia, (vaia mal parida) doncs puja unes escales annhelant poder encara que mori.

Valoració prou bonica encara que la noia al final és guanya quedar-se amb el malefici per la fi dels temps.

Quan vegi alguna aviso

Primícia!! Ara que acaben les pelis de BD que va comprar el súper 3 per emetre, ara posaran el viatge de la Chihiro el diumenge 2!! I sospito que hi caurà alguna altra els següents diumenges. ^^ Fa dos segles que no la miro així que m'ho apunto a l'agenda!!

Marcmpujol escrigué:Primícia!! Ara que acaben les pelis de BD que va comprar el súper 3 per emetre, ara posaran el viatge de la Chihiro el diumenge 2!! I sospito que hi caurà alguna altra els següents diumenges. ^^ Fa dos segles que no la miro així que m'ho apunto a l'agenda!!

D'on l'has tret, la primícia? Wow, jo no m'ho penso pas perdre.

D'aquí: http://www.tv3.cat/programacio/20141102/canalsuper3 ^^

I jo buscant a la pàgina del super3 que només arriba a una setmana....

I la següent serà Totoro!! Ja l'he vista un fotimer de vegades però m'és igual, la tornaré a veure! ^^