Forat al desconegut

Donat que ens ha fet gràcia la idea que van tindre la Redles i en Gruay de fer un fanfic sobre usuaris del fansub. En Gose i jo també volem participar en aquesta nova sensació.
La nostra idea es d'anar treient un capítol setmanal. Per a que doneu opinions, i pot ser agafem part dels comentaris per fer variar la història.
Esperem que us agradi, tot i que som més catetos a l'hora d'esciure hehehe.

Us deixo amb el primer capítol de "Forat al desconegut":

Lluny havien quedat ja les disputes per veure qui podia ser més ric o més poderós entre les diferents nacions.
Donada la actual situació tant a la Terra com a la Lluna, la humanitat ara tenia que buscar una nova llar. Un lloc en el que l’excés de població no fos un problema, i on es podria enviar tanta gent com poguessin, ja que tot i les restriccions de fills per família, l’augment de la població no havia fet res més que crèixer.
Era cert que havien aconseguit reduir el nombre ingent de persones de la Terra enviant-les a la lluna, però el problema no acabava allà, i això totes les nacions ho tenien molt clar. Per aquest motiu, aprofitant les noves i revolucionàries tecnologies de les que disposen, decideixen crear un grup de persones de provinents de cadascuna de les nacions format per els millors científics i tècnics en diferents matèries, per tal de portar a terme el que havia de ser la llavor per a la expansió de la humanitat, i obrir nous horitzons cap a un univers encara desconegut.

La sala i amb ella el rostre de l’home que estava plantat just al mig tot d’una es van il·luminar; van sorgir del no res 5 hologrames, que duien la imatge dels màxims dirigents polítics de cadascuna de les nacions. Les 4 terrestres i la lunar.

El primer a parlar va ser el ministre de la nació de l’Ànima, en Matagalls - Bé, el que hem de debatre aquí avui serà un gran pas cap a una nova vida; decidirà si acabem morint de fam, o per el contrari trobem un nou lloc on viure, i amb ell la nostra salvació.

Tens tota la rao, i per aixó no escatimarem en material econòmic o recursos humans. - va contestar la Sherry, la ministra de la nació de la Peliculova.

Si, això està molt bé, i ja ho vam discuitir tot plegat. Ara el que toca es saber si falta gaire per estar preparats. Tinc entés que la nació de Oneshot ha aconseguit el que semblava impossible. És així? - va preguntar el ministre Kero, de la nació Mangus.

Així és. Els nostres millors enginyers i científics han estat treballant per aconseguir la reducció de líquids en un 900%. Això permetrà que els tripulants siguin capaços de estar durant anys a l’espai, i que la nau no quedi sense energia. Parlant de la nau. Ja està a punt? - va fer la ministra Nury.

A la nau li estan acabant de fer els últims retocs. Estarà llesta en poc més d’una setmana. Temps que creiem (més que) suficient per a que els tripulants es reuneixin a la capital de la nostra nació. - va comentar en Mr Hentai, de la nació llunar d’Ecchius - Parlant de la tripulació, nosaltres ja hem complert amb la nostra part del pacte. Ja heu escollit als membres que ens portaran la esperança les nacions terrestres?

Si - van contestar els representants de les quatre nacions terrestres a l’unisó.

De fet, ja haurien d’estar a punt d’arribar a la base de llençament. - va dir en Guiru, l’encarregat del projecte.

Bé doncs, seguim comptant amb la teva direcció Guiru. Si hi ha res de nou, fes-nos-ho saber tan aviat com puguis. - va dir la ministra Sherry.

Amb allò la sala va tornar a les fosques, i en Guiru va abandonar-la per atendre els darrers detalls de la missió.

Oh! M'agrada molt! Molt ben escrita!! (tret del "tenia que buscar" que a mi em fa molt mal d'ulls, és "havia de buscar" ).

M'agrada molt que sigui futurista, a l'espai i amb forers! I sobretot, m'agraden les 4 nacions!! Ai, 5...

Aviam aviam quins seran els tripulants de cada nació?


PD: sortirà, en aquest Fanfic, el nom escrit de la Shruikan? Misteri, emoció!

Molt bo el fic! M'agrada l'ambient futurista Ja tinc ganes de saber com continua!

M'ha agradat molt!! Ja vull saber els tripulants de cada nació!!
M'agrada en Mr. Hentai de la nació Ecchius!xd

Ja tinc ganes de que sigui la setmana que ve!!

L.B.

Jajaja, molt ben feta! M'ha agradat molt, aviam com continua això? Espero que a partir d'ara que sereu quatre escritors sigui tot molt més dinàmic.

Fanfic!

Que bé que hagueu implicat altre gent del fòrum menys activa! I l'escenografia està molt ben trobada, igual que l'ambient! En volem més! Vinga, gose!

P.D.: Qui seran els tripulants que passaran històries junts?

Oh, interessant. Sembla que es va despertant la vena escriptora de la gent. xD M'ha agradat el capítol i la història té un bon començament, a més que és molt diferent a la història de la Redles i en Gruay, i això ja està bé.

shira-chan escrigué:PD: sortirà, en aquest Fanfic, el nom escrit de la Shruikan? Misteri, emoció!

Més els hi val. O rodaran caps.

Primer capítol llegit, m'ha agradat bastant tot i que encara us queda molt per aprendre xDDD
Com és que només ha sortit gent inactiva?!

Gruay, tot al seu temps, només és el principi tot arrivarà

Gruay escrigué:Com és que només ha sortit gent inactiva?!

Si, tens raó. Jo, a aquesta gent ni aigua. XD
El que passa es que som personatges molt secundaris, els cracks estàn per arribar suposo.
M'ha fet gràcia això de ser ministra de la nació Peliculova. A més, la història té un ambient que em recorda a Evangelion i també una mica a Planetes, tot molt galàctic.

Sherry!! Hola de nou!! Sereu secundàris però ben importants i poderosos, eh!! Què tal tot? Jo, quant de temps sense llegir-te!! Que bé que tornis a rondar per aquí encara que sigui a estonetes!! ^.^

No aniràs, per casualitat, al saló del Còmic? * _ * Nosaltres hi anem demà!!

Pels volts de Sant Jordi la creativitat literària es desborda. Ja freso per llegir el següent lliurament.

shira-chan escrigué:Sherry!! Hola de nou!! Sereu secundàris però ben importants i poderosos, eh!! Què tal tot? Jo, quant de temps sense llegir-te!! Que bé que tornis a rondar per aquí encara que sigui a estonetes!! ^.^

No aniràs, per casualitat, al saló del Còmic? * _ * Nosaltres hi anem demà!!

Hola Shiraaa Sí que fa temps, si.
De fet us segueixo moltíssim, el que passa és que no postejo, vaig estar sense línia per uns problemes amb "timofónica" i ho vaig anar deixant. Sorry. Però em baixo els vostres treballs, en especial el de Y to M
Per cert el fansub ha crescut moltíssim en tot aquest temps, me n'alegro molt. Recordo quan èrem 4 gats amb 4 projectes comptats. Ara és tot un senyor fansub

Sobre el Saló del Còmic no hi podré anar, perquè és l'aniversari d'un amic, però (ara que no ens escolta ningú ) ja ho canviaria per anar al saló.
Que us ho passeu molt bé, ja explicareu com ha anat tot

Ja se que encara no fa una setmana del primer cap. però com que demà dubto molt que mi pugui connectar doncs el penjo avui.
Agraïr al Akuma la seva correcció final del cap. És una mica llarg xD


Cap 2

La tranquilitat a l’estació era aclaparadora; com es notava que eren les 5 del matí i no hi havia casi ningú.En Gose va anar a la vora de l’estatua on havia quedat amb en Tyrex i en Vitus. No van trigar gaire a arribar:
- Gose!
- Hola, per fi arribeu, ja pensava que no vindrieu.
- Com que només podiem portar una maleta petita doncs m’ha cosatat triar el que m’havia d’emportar- va dir el Vitus.
- I jo igual - va constatar en Tyrex.
- No passa res.
Tot seguit van entrar a l’estació; després de passar els feixucs i avorrits controls de seguretat, ja estaven llestos per embarcar.
Des de la zona d’embarcament es veia la llançadora, era realment petita i no inspirava gaire confiança.
És cert que a aquesta hora no ve casi ningú però la podrien tenir una mica més cuidada- va pensar en gose.
De sobte va sonar el altaveu:
- Els passatges de la llançadora de les 5 cap a la lluna poden començar a embarcar.
- Som-hi doncs?
- Si, sembla que serà un viatge tranquil. -va afegir el Vitus.
- Tens raó, sembla que només som nosaltres tres.- va fer notar en Tyrex.
Tot just el Tyrex va acabar de dir la frase unes noies van aparèixer corrents.
- Uff pensava que no hi arribavem a temps. -va dir una.
- Cert, ens ha anat de poc.
Van començar a embarcar.
Vaja, m’ha tornat a tocar la finestra! - va dir el Vitus tot mosquejat.
- Si es que tens mala sort. Però jo no te’l canviaré- va dir en Tyrex.
- I jo tampoc.- es va afanyar a dir el Gose. - Suposo que és igual aquest cop hi ha molts seients lliures.
Però quan en Vitus es disposava a canviar de lloc la hostessa va arribar amb cara de pomes agres i va cridar:
- Aquests seient és seu? Oi que no? Li recordo que només es pot canviar de lloc si el que ha comprat el bitllet hi està d’acord.
-Però si no hi ha ningú!!.
-Tots els bitllets estan comprats, per tant tenen propietari.
Després de dir això va marxar.
- Hahaha, sembla que té un mal dia. Prova a veure si te’l vol canviar alguna de les noies. - va dir el Tyrex.
- Si, bé és igual.... crec que m’aguantaré.
-No t’ho creus ni tu! - Després t’estaràs queixant tot el viatge - va anotar en Tyrex sensiblement emprenyat.
El Tyrex es va aixecar i va anar a parlar amb les noies un moment. Ràpidament van començar a parlar com si es coneixèssin de tota la vida.
Després d’uns 5 minuts, torna amb una de les noies.
- Nois, us presento l’Oharu, és el primer cop que va a la lluna i li agradaria estar a al finestra, però com que les seves companyes també hi volen estar doncs no li canvien el lloc.
-Mira que bé, ni fet expressament - va dir el Gose animat per no haver de sentir les queixes d’en Vitus.
Ràpidament el Vitus es va canviar de lloc amb l’Oharu, content per no estar a prop de la finestra i per estar acompanyat de unes noies en comptes dels poca soltes d’en Tyrex i en Gose.
- És molt estrany que la resta de seients estiguin comprats... El més segur és que ho hagi fet per emprenyar. - va dir en Vitus entre dents mentre seia al lloc de l’Oharu.
- Encantat, em dic Vitus
- Jo sóc la Hinamori i ella es la Shruikan, encatades.
- Es el primer cop que aneu a la lluna?
- Sí, estem una mica nervioses.
- Tranquiles el viatge és un moment, gaudiu-l’ho.

-Guau! Des de la terra només es veu un focus de llum, però des d’aqui es pot veure perfectament les diferentes ciutat, - va fer l’Oharu amb els ulls ben oberts quan la nau va sortir de l’atmòsfera terrestre. - recorden a diferentes textos maies, es com veure escriptures antigues brillant sobre tota la superficie de la lluna es magnific.

Doncs quan estem més a la vora si que al·lucinaràs. Es veuen els diferents districtes ben il·luminats, amb els jardins que proporcionen aire a tota la base. Realment es digne de veure. Ni que sigui un cop a la vida... - va comentar en Gose.

L’Oharu a mida que s’apropava la nau a la Lluna, tenia els ulls més i més oberts. Realment és preciòs pensava. Les ciutats es van començar a dibuixar a la llunyania, i mica en mica es varen anar veient més i més detalls. Primer les ciutats, mica en mica els bonics i moderns edificis, i carrers, i quan es van adonar ja havien arribat a la seva destinació.
En menys d’una hora ja havien passat de sortir de la Terra a arribar a l’estació espacial de la Lluna.
- A estat molt curt, jo volia contemplar mes estona la lluna! -va dir l’Oharu.
- I cada cop fan que sigui més curt. Però veure-ho de ben aprop també és un espectable únic. - va comentar en Tyrex - llàstima que no tothom tingui el permís de residència.
Un cop van sortir de la llançadora es van acomiadar i cada un va anar en una direcció.

Bé, bé, m'ha agradat força, està molt bé! Ja tinc ganes de saber que els hi passarà a aquests personatges!! I a veure si n'apareixen de nous!! I també, tinc ganes d'acció ja!!
Ara a pel pròxim!!

L.B.

Bé, capítol més, aviam com continua, això encara està molt verd per a poder fer-ne una valoració més completa ^^

Oh, he sortit! I can't belive it! xD
molt interessant la història. Què és el que ens aguarda a la lluna? Amb quines altres persones en trobarem? I qui ha comprat tots els seients de l'avió? Qui sap, qui sap, podria ser que...

Molt bo Gose Avera que passarà a la Lluna...

Molt bona!

Continueu així!

Se m'havia passat completament aquesta història!
Està genial, i molt entretinguda. A veure com la continueu, perquè surten molts del fòrum, i fa gràcia xD

M'està agradant molt, molt ben escrit i ambientat. Té un ritme pausat i agradable... Però al fer-lo tal com toca, haurem d'esperar-nos més a trobar acció... Què hi farem!! Més, més, sí! Quina intriga!!

Està molt bé! Què els hi passarà a la lluna? Qui sap... Va nois, que ho feu molt bé ^^
És interessant i fa gràcia veure els noms de gent del fansub, a veure com segueix... =)

Sí, sí, està força bé! I que una estigui ambientada a l'edat mitjana, i l'altra en una hipotètica versió futura de ciència-ficció, encara els dóna més joc. Endavant, canalla!

Bé, com que estem de vacances, i se solen fer molt llargues, hem quedat en incrementar la freqüencia de sortida de capitols durant aquests dies. Per això mateix, aquí teniu el tercer capítol.
Espero que us agradi i el gaudiu:

Mentre caminava repetia per a ell mateix la frase que li havia dit el seu mestre poc abans de morir: “La ment només té una limitació, no deixar-la expandir-se fins a on ella vulgui.”
Aquella era la frase en que sempre pensava quan estava una mica nerviós i era aquesta mateixa frase la que l’havia fet arribar a ser qui era. Era cert, la única limitació del cap, és pensar que té límits.
Des de la mort del seu mestre havia passat per un tou de situacions, i havia millorat fins a ser un home tan capaç com el seu mestre, i després superar-l’ho, però al contrari del que un pugui pensar, el record del seu mestre seguia viu en el cor de l’Akuma. Mentre caminava per aquell carrer del districte comercial de Litius, la capital de la base Lunar, pensant en les paraules que li va deixar el seu mestre, va topar amb algú.

- Oh dispensi, anava pensant en les meves coses i no me n’he ado... - de cop va callar - Ostres ets en Gruay, no? - va fer l’Akuma.
- Vaja, Akuma...Quant de temps noi. Com et va la cosa? - va preguntar en Gruay.
- Doncs força bé, com sempre, una mica aquí una mica allà. I a tú com et tracta la vida? -va respondre l’Akuma.
- Anem fent. L’univers és gran i vell, i nosaltres ben petits i rucs. Ens porta tanta aventatge que mai serem capaços de saber sobre tot el que té i tot el que ha passat. Ara com ara el màxim que podem fer és investigar sobre els fenòmens que tenim més a la nostra mà i esperar a que hi hagi un demà. No creus? - va argumentar en Gruay.
- Ben cert amic meu - va fer l’Akuma - Veig que els dos anys que han passat no t’han fet menys filòsof. - els dos van riure.
- I què t’ha fet vindre fins a la Lluna si és pot saber? - va preguntar en Gruay.
- Bé, el cert és que m’agradaria explicar-te’n els detalls, però m’han demanat que no li expliqui a ningú. - va comentar l’Akuma.
- Vaja... Per casualitat no hauran estat la FRE els que t’han fet vindre, oi? - va preguntar en Gruay amb un posat seriós.
- I com collons ho saps tu això? Ets espia ara també? - es va alarmar l’Akuma.
- No carallot! A mi també m’han fet vindre ells. Deu ser alguna cosa important si ens han fet vindre fins aquí amb les despeses pagades.
- Vaja, sent així suposo que si que deu ser alguna cosa grossa. Però bé, ja ens ho trobarem. Encara és d’hora per la reunió. Què me’n dius d’anar a fer una copa abans? - va preguntar l’Akuma. - Després de tot tenim les despeses pagades.
- Noi, m’has llegit el pensament. - va respondre en Gruay, i els dos van marxar tot rient cap a una licoreria propera que coneixien bé els dos.

Nota: FRE són les sigles de Federació de Recerca Espacial.

Un encontre entre l'Akuma i en Gruay

Ja hi ha ganes de llegir-ne el següent capítol! Què us sembla treure'n diàriament?