Re: Forat al desconegut

**Gray Slimner** Dc 27 Abr 2011, 01:54

tyrex escrigué:
I sabies que... Encara no has sortit a la història?
Ara, que quan surtis... entrada triunfal, com tots els que falten! Us tenim a tots en ment, no patiu!

Aaaaix... que mono en Tyri... Petó 2

però estigues tranquil, jo em conformo essent una ameba amb la que experimenti algun dels tripulants de la nau xD

Edit d'en Tyrex: per no fer tants multiquotes. No seràs cap ameba, això t'ho asseguro! Tremolor

Rini Dc 27 Abr 2011, 23:00

Ara sí que he repescat la història!
Quin capitolàs, llarg, i interessant. A veure què més passa xD

Akuma Dj 28 Abr 2011, 23:07

Goode evening. Com que no estaré per el forum durant el cap de setmana i demà. He decidit entregar-vos el capítol dos dies abans. No u acostumeu, eh...? Per cert. En aquest capítol hi ha una curiostitat. Si algú la troba li faig un user bar molón ;). A llegir s'ha dit!

- Merda de Federació. Em van dir que només hauria de venir per donar detalls sobre el muntatge del nou sistema de propulsió, i ara em demanen que m’uneixi a la tripulació com si fos la cosa més normal de món. En què collons pensa aquesta gent? Que no tenim dret a tenir una vida privada ara? - tot això és el que pensava en Daichi després de la guia turística per la nau. - Ara que per fi he aconseguit demanar-li per sortir a la Dejiko, volen que marxi ben lluny d’ella...
- Iep nano! - va saludar-lo en Choun amb un ampli somriure a la cara - Com ha anat el tema de la noia aquella que et feia tilin?
- Ahh, ets tu Choun...
- Vaja, quins ànims... Això vol dir que no li has pogut dir el que sents per ella?
- Bé, li vaig demanar de sortir demà i va dir que sí...
- Homeee, i llavors per quin motiu estàs tan decaigut?
- Bé, ara que he aconseguit de demanar-li per sortir, ens diuen això de la missió, i hem de prendre una decisió tan important en pocs dies. El pitjor del cas es que fa dos dies hagués dit que sí sense pensar-m’ho dues vegades, però ara...
- Ai l’amor... - va interrompre’l en Choun - Mira noi, has treballat molt dur en aquesta nau. I jo realment estic molt content de la feina que has fet. T’has guanyat el dret a decidir si vols participar o no en aquesta missió més que qualsevol altre. I tot i que és una oportunitat única, és just que ho hagis de valorar. L’amor és una cosa molt bonica, i també molt complicada, per descomptat, però un cop que se’l troba, el millor es fer el que et dicta el cor.
- Crec que entenc el que em vols dir.
- Escolta, fem una cosa. Demà és dissabte, i has quedat amb aquesta noieta. Donat que has treballat tan durament, crec que el que hauries de fer és agafar-te tot el dia de festa, estar amb aquesta noia, i tindre temps de pensar-t’ho com deu mana.
- Però encara queden coses per acabar de retocar, i queden pocs dies, estàs segur d’això?
- Hahaha. Bé, per alguna cosa sóc el cap dels mecànics, no? La resta de la feina la pots deixar en les meves mans. Només et demano una cosa a canvi.
- Digues, què necessites? - va preguntar en Daichi encuriosit.
- Tinc entès que les lluernes lunars són molt maques en aquesta temporada de l’any. Porta-la a veure-les. - li va dir en Choun picant-li l’ullet al Daichi, a qui se li va il•luminar la cara, i va fer que sí amb el cap ben content per aquell detall. Realment en Choun era un cap dur, però també era molt bona persona. S’alegrava de tindre’l com a cap; a més, n’havia aprés molt treballant al seu costat.
- De totes formes et dono el dia lliure demà noi, ara tens moltes coses per fer hahahaha. - va riure en Choun. - Hauries de fer-li una repassada al nou sistema de compressió líquid, per comprovar que funciona tot correctament.
Amb els ànims una mica més pujats gràcies a les paraules del seu cap, en Daichi va anar en direcció a la àrea de magatzem hidràulica de la nau. De camí cap a l’accés, va veure a dos dels possibles tripulants, a qui va saludar de forma ràpida, ja que semblava que tenien alguna cosa a parlar, donat el fet que quan passava pel costat els dos van callar.

Quan va veure la figura d’en Daichi desapareixent pel fons del corredor, en Ragna va continuar amb la petita conversa que mantenia amb l’Akuma.
- Mira noi, no sé de que em parles. - va dir l’Akuma.
- Sé molt bé que em vas veure al local. Vull saber què vas veure o sentir.
- De debò, crec que t’equivoques de persona.
- Et reconec perfectament. Només hi havia quatre persones a banda del cambrer del Xerrameca. I tu anaves amb aquell altre...Gruay era? - va explicar en Ragna.
- Bé, si que he estat al Xerrameca aquest matí amb en Gruay. Feia temps que no ens veiem, i com que encara quedava temps, hem anat a fer un tastet de licor d’àmbar. Per cert, estava ben bo hahaha. - va riure l’Akuma.
- No m’agrada que em prenguin el pèl. A més, he vist que em miraves mentre parlava amb en Tuki. - va dir en Ragna escalfant-se.
- Ahh vaja, tu ets el que estava amb l’encaputxat aquell? - va preguntar l’Akuma obrint els ulls.
- Això mateix. Què miraves en aquell moment? Vull saber què has vist.
- Hmmm realment no he vist gran cosa. En Gruay m’ha assenyalat al teu company, i em deus haver vist quan me’l mirava. El cert és que ens va passar una cosa molt graciosa amb un encaputxat en el passat hehehe. - va riure l’Akuma. - Resulta que...
- Llavors no has vist res de res? - el va interrompre en Ragna ara més tranquil.
- No, noi, pots estar tranquil. Però hauries de vigilar aquesta actitud. I més si serem companys a partir d’ara. - va recriminar-li l’Akuma.
- E-Em sap greu. Podem tornar a començar? Jo sóc en Ragna. - va dir aquest acostant-li la mà a l’Akuma.
- Això està millor. Encantat, jo sóc l’Akuma. Siguem bons companys a partir d’ara. - va respondre l’Akuma encaixant la mà d’en Ragna. - Què et sembla si anem a donar una volta per aquí. Segurament passarem un bon temps aquí dins, i m’agradaria saber alguna cosa més sobre la nau, i també conèixer a la resta de companys.
- Bona idea. Què et semblaria anar a veure el menjador? Crec que és on estaven la resta. - va suggerir en Ragna.
- Em sembla perfecte. - va respondre l’Akuma mentre s’encaminaven cap a l’habitacle.

lostbrain Dj 28 Abr 2011, 23:55

I aquí tenim la continuació!! M'ha agradat molt, bon capítol!! Gran discurs del Choun sobre l'amor!! Molt bo! Very Happy

I respecte a la curiositat, no he sapigut que podria ser! Però pot ser que sigui lo de les lluernes lunars¿? No sé, segurament m'equivoco! Pensatiu

No sóc massa bo en això! xd
Bé, moltes gràcies pel capítol!! I ara toca esperar la setmana que vé pel pròxim!! Se'ns farà una setmana llarga, lllarga...
Ànims i a seguir així amb "Forat al desconegut"

L.B. Wink

Akuma Dv 29 Abr 2011, 08:29

Fred fred. No va per contingut la cosa xD

Ragna Dv 29 Abr 2011, 14:27

Fua molt guai el capítol !! Vull saber que li van donar al Ragna amb la capseta aquella !!!
Va a veure si es decideixen i comencen el viatge ^^
respecte a la curiositat com no sigui la descomunal ela geminada de il·luminar no sé pas que deu ser XDDD

Akuma Dv 29 Abr 2011, 14:30

Il·luminar s'escriu així brétol...

Ragna Dv 29 Abr 2011, 14:38

Pffff m'ofen el teu intent de desacreditar em meu post Sad

Amb el comentari de descomunal ela geminada em referia que que si compares al punt de la teva amb el de la paraula que he escrit jo és exageradament més gros i si ja ho sé és una xorrada però alguna cosa havia de dir no ?

tyrex Dv 29 Abr 2011, 18:34

Ragna escrigué:ja ho sé és una xorrada però alguna cosa havia de dir no ?

Tyrex approves this post. xD

Conyes a part, encara estic ponderant la curiositat. Ens l'has de dir Akuma!

Manto-kun Dv 29 Abr 2011, 21:10

Merci pel capítol, però trobo a faltar més marro, més misteri, no ho sé, heu de captivar al personal nois! Very Happy

Choun Ds 30 Abr 2011, 03:20

Molt bo el capi gent Haikido

**Gray Slimner** Dl 02 Maig 2011, 16:14

Ha estat prou bé, el capítol. Felicitats Akuma Wink

Pel que fa a la curiositat... jo no he trobat res d'estrany, tret d'aquell · tan gros que ja ha comentat en Ragna. El "Tinc entès que les lluernes lunars són molt maques en aquesta temporada de l’any." m'ha recordat molt una frase que no recordo ben bé d'una pel·lícula que no recordo en absolut xD Alguna cosa així com "Las 'nosequè' están preciosas en esta época del año" però és clar, tampoc és que estiguem parlant d'una frase mítica que quedi gravada en la ment de ningú xD

PD: Aquest capítol l'he trobat més ben escrit que algun altre. Et felicito de nou, Akuma xDD

Akuma Dv 17 Jun 2011, 10:14

Wolas gent! Fa temps que no fem cap capítol, i com que avui m'he prés el matí de descans (pq tpc es pot passar un estudiant tantes hores durant tants dies), he pensat que estaria guay que em motivés i fes un capitol nou del relat. O sigui que aquí el teniu. Espero que el gaudiu.

Per cert, la cursiositat que us vaig deixar en l'anterior capítol era el nombre de paraules que tenia segons el word, que pel que havia comptat era de 1001, un nombre cap i cua, i em va fer gràcia hahaha.

Capítol 11

- Mai hagués pensat que la vida m’oferiria una oportunitat com aquesta. - va pensar la Shruikan en veu alta.
- Així doncs ja t’has decidit tu? - va preguntar-li l’Oharu.
- Doncs el cert és que si. La idea d’explorar nous mons m’atrau molt. Poder veure les formacions rocoses extraterrestres, i qui sap, pot ser trobar materials que mai trobaríem a la Terra, la Lluna, o si m’apures al sistema solar és una gran oportunitat per mi, i pot ser amb elles puguem arribar encara més lluny. Seria un somni fet realitat!
- Vaja, si ho mires així sí que pot ser tinguis raó, és una gran oportunitat per tu. Però en canvi, per mi és tot bastant més remot. La possibilitat de trobar un planeta amb atmosfera ja de per si mateix és una tasca molt complicada. Però que tingui una atmosfera amb propietats similars a les de la Terra encara ho són més. I si comptem amb la possibilitat de que existeixi una civilització extraterrestres encara ho és més, fins al punt de que podríem dir que és totalment impossible. No veig per què voldrien a algú com jo en una missió com aquesta, la veritat. - va comentar l’Oharu tota contrariada.
- Bé, és cert que aquestes possibilitats són totes plegades molt remotes, però tanmateix no són nul•les. La vida és precisament això, una aposta. Tot sovint ens trobem amb decisions que afectaran al flux de les nostres vides. I si per casualitat trobéssim vida en algun dels planetes que trobéssim? No t’agradaria ser la primera en poder entendre i aprendre coses de criatures d’un altre planeta?
- Sí, és clar que m’agradaria però...
- Doncs vine amb nosaltres! - la va interrompre la Shruikan. - Què és el pitjor que pot passar? Que puguis tindre la oportunitat que molta gent somia? Conèixer llocs que mai ningú abans hagi trepitjar? Què puguem entendre una mica més sobre l’univers? No val la pena córrer aquest risc?
- Tens raó, suposo que de vegades pensem massa les coses. A més, si no trobem civilització extraterrestre, encara ens queda la civilització humana de la nau. D’acord! M’hi apunto!
- Això és el que volia sentir - va dir la Shruikan amb un somriure a la cara.

I llavors, en aquell mateix moment va entrar a la biblioteca on estaven les dues noies la Hinamori tota eufòrica. - Noies! Per fi us trobo! Heu de veure això! És totalment increïble! Oh, aquí també n’hi ha! És al•lucinant, com és possible?
- Para el carro Hina, per què estàs tan atabalada? - va preguntar l’Oharu.
- Veniu, mireu això! - va dir la Hinamori tot assenyalant un dels planters que hi havia a la biblioteca.
- Les plantes? - va preguntar la Shruikan no massa segura de si era el que realment assenyalava.
- Això mateix! Mireu, és una aeternusoxys! Quan hem passat abans no les havia notat. Però realment hi pot haver una varietat d’aquest tipus a la nau?
- Què té d’especial aquesta variant? - va preguntar la Shruikan ara encuriosida ara per les paraules de la Hinamori.
- Bé, és una espècie molt especial que necessita que se la cuidi d’una forma molt específica per a que no mori. Necessita estar nodrida d’aigua i estar en una temperatura específica. És la que es fa servir al nucli de la lluna per a la purificació d’aire. També se li diu la planta de l’oxigen etern, ja que és capaç de convertir el diòxid de carboni en aire, combinant-ho amb l’aigua que requereix. Va ser un espècimen que es va desenvolupar en col•laboració dels millors biòlegs per tal d’aconseguir reduir els nivells de diòxid de carboni que hi havia a la terra degut a la densitat de població d’aquesta, i a la pol•lució generada per l’humanitat.
- Vaja, si que en saps d’aquesta planta. - va comentar l’Oharu.
- Bé, realment no en sé gran cosa, ja que és una varietat molt especial, que requereix de característiques tan específiques, que el que acostuma a passar és que morin en els trajectes entre els llocs on es desenvolupen, i el lloc on s’intenten mantenir. Per això, el més habitual és que neixin i morin en el mateix lloc on es fan créixer.
- Vaja, i com pot ser llavors que puguin viure a la nau? - va preguntar la Shruikan.
- Això és el que vull saber ara mateix. Sento molta curiositat, per això mateix vull preguntar-li a aquesta gent com se les han manegat per fer-ho. No sé si trobarem mai una atmosfera on hi pugui créixer flora, però si cal m’uniré a la tripulació per saber més sobre aquesta espècie tan estranya.
- Hahaha. Ets tan freak de les plantes com sempre Hina! - va dir la Shruikan.
- I això m’ho diu la senyoreta de les pedrotes? - va contraatacar la Hina una mica molesta per el comentari.
- Així doncs hi anirem les tres? Que bé! Sempre m’ho passo bé amb vosaltres. - va comentar l’Oharu fent cas omís als dos comentaris anteriors.
- Sí, jo també m’ho passo bé amb vosaltres. - va dir la Shruikan una mica enpenedida per comentari que havia fet.
- La veritat és que jo també. Espero que sigui tot tan interessant com el cop que vam estar a les ruïnes d’Epiglotea. - va comentar la Hinamori recordant l’anterior vegada que les tres noies s’havien conegut.

lostbrain Dv 17 Jun 2011, 10:37

Quines ganes tenia de que tornessiu a fer algun capítol! M'ha agradat molt. Que deu tenir d'especial aquesta planta¿?
Esperant un altre capítol!

L.B. Wink

Akuma Ds 18 Jun 2011, 10:45

Vinga, va us faré un petit pack de dos capítols, que relament ens hem columpiat vastant, o sigui que per comensar us deixo el següent capítol.
Després de veure la decisió de la Hinamori, la Shurikan i l'Oharu, que decidirà la resta de convocats?

- Uaaaah! Heu de vindre a veure això nois! - va dir en Tyrex dirigint-se cap al Gose i en Vitus. - És una passada això! - va dir en veu alta mentre els altres dos nois pujaven per les escales que portaven a una petita nau que s’acoplava perfectament a la nau.
- Ostres, deu ni do quin trasto, no? - va fer en Gose quan va arribar a veure la petita nau que estava a la part superior de l’hangar.
- Vinga Gose! Acaba de pujar, que jo també la vull veure carai! - va protestar en Vitus.
- Ai perdona noi, es que això és bastant impressionant. - va remugar en Gose acabant de pujar els últims esgraons que portaven a l’accés superior.
- Uohh, doncs teníeu raó, val la pena pujar fins aquí dalt per veure això. Que us sembla si hi fem un cop d’ull a dins?
- Sembla una bona idea. - va dir en Gose ràpidament. - Però com s’hi entra a dins?
- La porta està aquí, però sembla que l’accés està restringit per accés. - va fer notar en Tyrex tot assenyalant el panell alfanumèric situat a la part dreta de la porta d’accés.
- Vaja, doncs quina pua... Jo tenia ganes de veure com funcionava aquesta petita meravella.- Es va lamentar en Vitus.
- No us caldrà saber com funciona, perquè la única persona preparada per portar-la sóc jo.
Tots tres es van girar ràpidament. Cap d’ells havia sentit que ningú pugés per la escala, i fins que no havia parlat, no havien notat la seva presència.
- I com és que ets la única que pot portar aquest trasto? - va dir en Vitus molest per el to amb el que la Redles havia dit allò.
- Per que sóc la única persona que ha rebut l’entrenament necessari per poder portar la nau, i com a tal sóc la única que en té el dret i la obligació de portar-la.
- I si et passés alguna cosa qui la portaria doncs? - va preguntar en Tyrex.
- Més val que us preocupeu per vosaltres mateixos. Allà a baix teniu joguines prou interessants per a que no us hagueu de preocupar per qui portarà la nau. O es que no podeu ni centrar-vos en el que se us demana? - va dir la Redless en to irònic.
- Què vols dir amb això?! - va dir en Gose.
- És igual Gose, a partir d’ara serem companys, per tant millor que ens portem el millor que puguem entre nosaltres. Les disputes internes no ens portaran a res. A més, ella té tota la raó, a baix ja tenim prou andròmines per entretenir-nos. Tanmateix...- va dir en Tyrex ara dirigint-se cap a la Redles. - Som companys, i l’espai és molt gran i complex, segurament algun dia necessitaràs la nostra ajuda, no ho oblidis mai senyoreta important.
I tots tres van anar baixant, mentre la Redles els observava.
“Pot ser si que n’he fet un gra massa, però no vull que em llencin per la borda tot el treball que he fet per poder arribar fins aquí. Al menys veig que no són tan incompetents com em pensava. Si més no el tal Tyrex.” - va dir-se la Redles per a ella mateixa mentre veia com l’últim en baixar, en Tyrex se la mirava mentre baixava.

Akuma Dg 19 Jun 2011, 15:33

Ho sento, però es que tinc el capítol fet des d'ahir i sóc un ansies, o sigui que us el deixo penjat, que sino sé que estaré pensant si el penjo o no tota la tarda xD.

Capítol 13:

En Gruay anava pasejant per tota la nau intentant veure tots els cops amagats que debia tindre aquella meravella de la ciència. Li havien cridat especialment l’atenció tres zones en concret. Per una banda la biblioteca, que funcionava com espai comunitari per poder treballar en els diferents camps en que els científics que composarien el grup, si realment acceptaven formar part de la tripulació, podríen consultar temes de diferent caire, des de materia interespacial, a biologia marina, passant per mecanica quàntica. I allò no era tot, a part dels llibres de consulta que omplien les parets de la sala, a cadascuna de les taules hi havia un petit terminal de consulta i treball, on podien accedir a la major quantitat de llibres que mai havia vist ni en la mes gran de les biblioteques de la Terra. Estava clar, que no estaven escatimant en despeses els de la Federació. Tenien clar que que volien, es a dir, que la missió fos un èxit.
En Gruay es va acostar a la taula rodona del mig de la sala. Estava preparada per poder agrupar un conjunt de persones per poder debatre diferents temes. En Gruay tenia la impresió que pot ser la farien servir en més d’una ocasió.
En Gruay es preguntava quants secrets més debia tindre aquella sala, quan va arribar a la següent sala que li havia cridat la atenció. Allà hi va trobar en Fhenrirch.
- Vaja! En Gruay, oi?
- Això mateix. Tu ets en Fhenrirch si no vaig errat.
- Això diuen, hahaha. - va riure en Fhenrirch. A en Gruay li havia fet la impresió de que era un d’aquells homes impertorbables, massa seriosos, i pensava que no s’avindrien, però pot ser s’havia equivocat. “Al cap d’avall no es pot jutjar una persona sense conèixer-la.” - va pensar en Gruay per ell mateix.
- Has vingut a fer un cop d’ull a la sala de comandament? - va preguntar-li en Fhenrirch en veure que en Gruay mirava el conjunt de pantalles i comandaments que recobrien les parets de la sala.
- Doncs el cert és que si. Si et sóc sincer, estic encuriosit per el que aquest trasto és capaç de fer. - va respondre amb sinceritat en Gruay.
- Sí, entenc com et sents. Com a soldat amb més experiencia em tocarà estar al comandament de la nau, i volia veure els sistemes de control, per veure que tot funcioni correctament, i començar a acostumbrar-me al sistema operatiu i a les aplicacions de monitorització. Si tenim que viatjar a l’espai desconegut al menys vull mirar d’enfrontar-me el menor nombre d’imprevistos que siguin possibles.
- Vaja, que aplicat. I el que has vist et convenç? - va preguntar en Gruay encuriosit.
- El cert és que sí. Realment el sistema operatiu que hi ha instal·lat permet trobar ràpidament incidències en qualsevol dels components de la nau, per tant no crec que hi hagi massa per preocupar-se en aquest sentit. De totes formes suposo que em tocarà llegir-me el manual abans de partir. Sempre m’ha fet molt de pal llegir-me llibrets d’usuari de 3000 pàgines hahaha. -va tornar a riure en Fhenrirch.
- Hahaha sí que és dur. Encara recordo el llibre de càlcul i física gravitacional avançada. Tenia prop de 3500 pàgines i vaig trigar com 3 setmanes en llegir-me’l. Si és capaç de llegir-se’l per complert en una setmana serà el meu ídol. - va respondre en Gruay.
- Bé, hi ha coses que són molt bàsiques i que les fa més l’experiència que no pas llegir un manual, però tot i així tinc unes 1000 pàgines ben bones. De totes formes et convido a que vinguis a veure la sala de comandament quan vulguis. Si no he entés malament eres espert en matèria espacial. Per tant algun bon consell sempre s’agrairà. - va convidar-lo en Fhenrirch.
- Moltes gràcies, doncs aleshores deprés ja vindré a donar-hi un cop d’ull. Ara encara vull mirar una última cosa que també m’ha deixat encuriosit. Em vols acompanyar?
- Em sap greu, però crec que de moment miraré de començar a llegir el manual, que sino els caps m’estiraran les orelles si no sortim quan ells tenen previst hahaha. Però sort amb la recerca. - va dir-li en Fhenrirch a en Gruay.
- Igualment, i ànims! - va dir en Gruay, que va sortir de la sala de comandaments, i es va dirigir a la tercera sala que li havia cridat l’atenció.
Mentre passejava pel passadís va trobar l’Akuma i en Ragna que caminaven cap al final d’aquest.
- Iep nois! - va exclamar en Gruay, fent que els dos es giréssin.
- Home Gruay, no sabia on t’havies ficat. Mira, que us presentaré. Aquest noi tan alt és en Ragna. Sembla que serà el nostre cuiner, m’ha comentat que fa una sopa d’andromeda magnífica. Ja friso per tastar-la hehehe.
- Noi ets tan golafre com sempre. - va dir en Gruay amistosament. Fent riure al petit grup.
- Ahh i bé, Ragna, aquest és en Gruay, expert en matèria espacial.
- Encantat. - va dir en Gruay acostant la mà cap en Ragna.
- Igualment.
- I cap a on anaveu? - va preguntar en Gruay.
- Doncs anàvem cap al menjador, voliem veure que si cou allà. Al cap d’avall és un dels llocs que més transitarem. - va respondre l’Akuma.
- Ohh perfecte. Jo també m’hi dirigia cap allà. Anem els tres junts doncs. I si hi ha una mica de Grog podem celebrar aquesta oportunitat tots tres, no?
- Noi, jo sóc un golafre però la teva afició al mam no queda enrrere, eh? - va contestar l’Akuma. I tots tres van anar caminant pel passadís tot rient.

lostbrain Dg 19 Jun 2011, 15:48

Interessants els dos últims capítols! Ja tinc ganes de que arribi l'acció!!
Endavant amb "Forat al desconegut"! Very Happy

L.B.

Rini Dg 19 Jun 2011, 16:28

Bueno ja m'he llegit els 3 ultims capitols.

I fora en Fhenrirch! És un vell cascarràbies que ara es fa bona persona, però segur que després és el malo maloso que boicotejarà la nau...

**shira-chan** Dg 19 Jun 2011, 17:15

Hehehe! M'està agradant molt! I ara encara més després d'haver vist "Space Battleship Yamato"!! Ja tinc ganes que comenci el viatge!! Ànims Akuma, que mola un colló!!

Manto-kun Dg 19 Jun 2011, 18:38

Bons capítols! Ja els trobàvem a faltar, aviam doncs com ho continuareu aquest estiu!

Daichi Dg 19 Jun 2011, 21:38

Buff, 4 pàgines ja... Shocked

Em dec haver perdut un fotimer de capítols, m'hauré de posar al dia...

Daichi Dg 19 Jun 2011, 22:52

Ja m'he posat al dia! Razz

He llegit tota la història des del principi, m'heu tingut com a tres quarts d'hora enganxat! Molt interessant, seguiu així! Wink

tyrex Dg 19 Jun 2011, 22:57

Que bé! Doncs sàpigues que tenim coses interessants preparades per al teu personatge... Razz

Daichi Dg 19 Jun 2011, 23:06

Ja em podríeu deixar portar la Dejiko a bord, no? Crying or Very sad

Espero que aquestes coses interessants compensin el meu desconsol... Cop de fuet

(val, d'acord, ho reconec, després de tants dies em venia de gust posar el fuet!) Tortuga feliç

Akuma Dl 20 Jun 2011, 23:25

Bé,

us deixo un altre capítol, al final crec que faré una marató com la anterior, per a que no ens tingueu en compte tot aquest temps sense relat i ja stà xD. Apali, que aprofiti!

Capítol 14

En Daichi i en Choun es dirigien a dinar al menjador de la nau que ja estava operatiu en aquells moments dirigit per un nendroid cuiner.
- Creus que el menjar serà bo? - va preguntar-li en Choun a en Daichi.
- Home, no sé. Un robot mai igualarà el millor dels cuiners, ja que no pot notar el gust de les coses.
- Ostres, no ho havia pensat això. Tot i que amb els avanços que s’estan fent darrerament en el cap de la robòtica pot ser no trigarem gaire a veure robots que siguin capaços de tindre sentiments i notar el gust de les coses. - va reflexionar en Choun.
- Bé, tot és possible hahaha.

Llavors en el passadís cap al menjador van trobar-hi la Sikanda i la Suzu, que estaven discutint sobre el fet de si passar o no a formar part de la tripulació.
- Hola noies, esteu discutint sobre si embarcar-vos a la aventura? - va preguntar en Choun per trencar el gel.
- Això mateix. No ho tenim gens clar. Està clar que seria una oportunitat única i tota la pesca, però també tenim família, i no la volem deixar enrere sense saber si mai tornarem. - va contestar la Suzu.
- Si et serveix d’alguna cosa, jo també ho entenc. - va dir en Daichi pensant en la Dejiko. - El cert és que jo no vull marxar. El més segur es que m’acabi quedant a la Lluna. Ara que he trobat una persona especial, no vull deixar escapar la oportunitat de conèixer-la millor.
- Per cert, no ens hem presentat. Jo sóc en Choun, i el noi és en Daichi. Som mecànics, i hem ajudat en la construcció de la nau.
- Nosaltres som la Sikanda, i la Suzu. La Sikanda és biòloga i jo sóc psicòloga. Molt de gust.
- Bé, nosaltres anàvem cap al menjador. Us voleu apuntar? Marxeu o no, mai està de més fer un mos. Sobretot quan es de franc hahaha. - va dir en Choun.
- D’acord, us hi acompanyem! - va dir la Sikanda, que començava a tindre una mica de gana després del viatge.
- Així m’agrada!

Quan el grup va arribar al menjador, hi estava present quasi tothom. Només faltaven la Redless i en Fhenrirch.
- Vaja, sembla que no em sigut els únics que hem tingut la mateixa idea. - va dir en Daichi en veure la multitud.
- Això sembla. - va dir la Sikanda.
- Bé si em permeteu jo vaig tirant cap a la safata. - va dir el Choun caminant cap al centre de la sala, on hi havia una columna d’un diàmetre de metre i mig, amb 4 pantalles tàctils que servien per escollir el menjar que un vol. Després de mirar durant dos minuts el menú del dia, en Choun va decidir que el que més li venia de gust era un bon plat de salsitxes amb ous i patates fregides. Un cop seleccionat l’àpat, es va esperar uns 30 segons en que el menjar li arribés a les mans obrint una petita comporta de la columna, on hi va aparèixer el menjar. Un cop agafat el menjar va anar a seure a una de les taules rodones de les 4 que omplien el menjador.
Després d’observar qui hi havia assegut a cada lloc va decidir conèixer algú més dels possibles candidats per l’expedició, i es va dirigir a la taula on hi havia en Gruay, L’Akuma i en Ragna, ja que estaven bevent i semblaven una mica contents.
Alguna cosa li deia que el que estaven bevent no era aigua precisament, però en tot cas semblava el grup més animat, per tant s’hi va acostar.
- Bones, com va això nois? Us fa res si m’assec amb vosaltres? - va preguntar en Choun amablement.
- I tant home, on hi caben dos n’hi caben tres! - va dir en Gruay que estava recolzat al seient folrat amb pell vermella, quasi del mateix color que la cara d’aquest.
- Som tres no dos boc! - va dir-li l’Akuma a en Gruay. - Pot ser que paris de veure una mica, que vas massa content em fa l’efecte hahaha. - tots quatre van riure.
- Tu eres en Choun m’ha semblat sentir, oi? - va dir en Ragna, que també havia agafat una tonalitat vermellosa.
- Això mateix. Sóc un dels mecànics que ha ajudat a construir aquesta meravellosa màquina. Què us sembla? - va preguntar en Choun.
- A mi m’agrada força - va contestar l’Akuma. - Tot i que m’agradaria veure com està fet el sistema propulsor de l nau. - va comentar-li a en Choun.
- Vaja doncs veus el nano aquell d’allà?
- El que esta al costat de la entrada?
- Aquest mateix. Et recomano que parlis amb ell. És jovenet, però té un bon cap, i part del sistema l’ha muntat ell sol. Pot ser t’agradaria que et fes un tour turístic. - va dir-li en Choun picant-li l’ullet.
- Sembla una bona idea. I si dius que sembla un fora de sèrie encara m’interessa més. Us deixo aquí xerrant una estona. - va dir l’Akuma aixecant-se per marxar. - Ah, i no deixis que beguin molt més, o s’acabaran les reserves de licor abans de marxar hahaha.
- Ho intentaré, però sembla més difícil que muntar el sistema de compensació gravitacional hehehe. - va dir en Choun girant-se cap aquell parell.
Mentrestant, l’Akuma es va dirigir cap en Daichi. Que estava a al cap d’amunt de una de les escales que portaven cap a les portes d’accés.
- Hola noi. Em dic Akuma. M’ha dit en Choun que parlés amb tu si volia veure el sistema de propulsió de la nau. M’ha dit que tu ets qui ha muntat gran part del sistema, i he pensat que estaria bé conèixer com funciona el sistema, i més si està explicat per algú que l’ha muntat.
- Hola, jo sóc en Daichi. En Choun parla sempre més del compte. Realment he ajudat, però ni molt menys he muntat la majoria del sistema. De totes formes, si et sembla bé, t’ho podria ensenyar demà passat, ja que ara he d’acabar de fer els reglatges de un parell de coses, i demà tinc... un compromís. Et faria el fet esperar-te fins aleshores?
- Sí, i tant, no hi ha cap problema. De totes formes tenia pensat fer un cop d’ull a altres parts de la nau, i acabar una cosa que tinc entre mans. Per tant quedem així, demà passat ja t’aniré a buscar a la sala de mecanismes.
- Molt bé, t’estaré esperant. - va dir en Daichi encuriosit per aquell home.

Daichi Dt 21 Jun 2011, 01:00

Va, va, que el dia de la cita s'acosta... Tremolor

**shira-chan** Dt 21 Jun 2011, 01:12

HAhaha Coi de Daichi... Mola! més, més! M'ha agradat, el menjador! La columna del centre li dóna un aire molt guai! Més, més!

Contenido patrocinado