Forat al desconegut

Ieeeeeeep, que tal porteu les vacances? Jo agoviat de feina com sempre, i per descansar una mica he pensat en fer aquest capítol de forat amb el que arribem a les dues desenes. Not bad. Espero que us agradi a tots i que comenteu.

Era l’hora de dinar i tots els escollits per la missió estaven reunits al menjador, fent-la petar mentre esperaven ordenadament fent cua en cadascuna de les tres terminals de menjar. En Tyrex era el que havia arribat primer. Fer esport sempre li obria la gana, i aquell matí havia fet un entrenament força exhaustiu amb en Gose i en Vitus. Calia posar-se al dia amb tot l’armament d’última generació que els havia deixat la federació. Altrament si hi havia algun imprevist, podria resultar fatal.
- Vinga Tyrex, espavila i decideix-te d’una vegada, que els altres també tenim gana! – va dir en Gose, qui després d’una estona veient en Tyrex indecís mirant la pantalla i remenant el dit ja començava a acabar-se-li la paciència.
- Ostres noi, es que no sé que escollir. Tot el que hi ha m’agrada...
- Pues deixa passar als altres mentre tu fas el panotxa pensant en que coi vols menjar!
- No, espera. Ja m’he decidit! – va dir en Tyrex tot pitjant el menú d’hamburgueses amb ceba, pebrot verd i patates fregides.
- Ja era hora. Tanta estona per acabar escollint menjar de Burguer?
- Estàs insinuant que el meu menjar és el que pots menjar en un restaurant de pa sucat amb oli? – va preguntar en Ragna, que va escoltar el comentari del Gose tot i estar a una de les altres cues esperant per al seu torn.
- No, home, jo no v...
- Tu no què? – va tallar-lo en Ragna. Et tinc clissat noi. Més val que no em facis enfadar, o et ficaré tot un pot del meu picant especial! – tots van esclatar a riure menys en Gose, que la nit anterior per sopar ja havia tingut la seva primera experiència amb aquell picant especial fet per en Ragna expressament. Tot i l’advertència d’aquest, en Gose, gran amant del picant va tastar la cosa més picant que havien provat els seus llavis, i en comptes de posar-hi una o dues gotes, se n’havia ficat una cullerada sencera al bistec que havia demanat. El resultat va ser el d’un soldat plorant com una magdalena de la coïssor, corrent per buscar aigua.
- N-no res... – va dir en Gose envermellit després de recordar la escena que ell mateix va protagonitzar.
- Això està millor. – va contestar en Ragna a qui se li va escapar un somriure.
Després de demanar, en Gose i en Tyrex van anar a seure a una de les taules rodones del menjador, on s’hi van unir la resta de soldats. La última en unir-se va ser la Redles. Tots van començar a menjar sense dir res. Des del moment en que es van trobar en Tyrex, el Gose i en Vitus amb la Redles, es respirava un ambient tens quan s’ajuntaven. Però en Fhenrirch els havia reunit a la taula per parlar sobre l’equipament militar de la nau, i veure com repartir les tasques.
- Em sembla que algú s’ha guanyat un enemic. – va dir la Redles amb un to que intentava ser amable per trencar el gel, però que va sonar a burla.
- I això ho diu la senyoreta miss simpatia? – va dir en Gose a l’acte.
“Ja l’he tornat a pifiar” – va pensar la Redles, qui tot i que de vegades era una mica barroera dient les coses, sabia del cert, que era important tindre una bona relació amb el màxim nombre de gent possible. Especialment en una missió com aquella. – Home no t’emprenyis, no volia dir-ho així...
- Ja, és clar... – va tornar-li en Gose després d’empassar-se una patata del seu plat. – Mira, vull deixar una cosa clara. Sé que no et caic bé, i tu a mi tampoc, per tant deixem la nostra relació al marge de la feina si et sembla bé.
- Com que aquestes tenim?
- Prou! – va deixar anar en Fhenrirch en veu alta al mateix temps que va picar amb el puny a la taula. – Ja n’hi ha prou vosaltres dos. No sé que carai us passa, però aquesta no és l’actitud que han de tindre dos soldats. En un camp de batalla és necessari confiar les vides als nostres companys, i per fer-ho cal conèixer als nostres companys, per tal de compenetrar-se el màxim possible. – En Fhenrirch va fer una pausa per a que els dos es tranquil•litzessin. – Mireu, us havia reunit per a parlar sobre les funcions que tindrà cadascun de nosaltres durant la missió, però crec que serà millor que en lloc d’això, anem tots cap a la sala d’entrenament ara mateix.
- Senyor, al menys ens deixarà acabar el nostre plat, oi? – va dir en Tyrex, que es mirava el plat on encara quedava la meitat de l’hamburguesa, i la meitat de les patates.
- No! Vinga, ja podeu desfilar!
Tots cinc es van aixecar, en Tyrex va girar-se un moment abans de passar per la comporta que portava cap a la sala d’entrenament, veient com el robot de neteja s’emportava el seu plat.
Quan tots tres van arribar a la sala, van posar-se en formació davant d’en Fhenrirch.
- Com ja us he dit, no acabo de percebre l’ambient que és necessari per a treballar en conjunt, i per fer-ho farem un entrenament especial. A veure si d’aquesta forma, se us treu la tonteria. La idea és senzilla. Fareu dos grups, un estarà format per en Tyrex i en Vitus, i l’altre per en Gose i la Redles.
- Però senyor... – va començar a dir en Gose.
- No hi ha discussió possible! – va tallar-lo en Fhenrirch, que aquella tarda semblava especialment dur.
- I en que consistirà l’exercici senyor? – va preguntar en Vitus.
- Bona pregunta. L’exercici consistirà en un duel entre els grups. Carregareu les armes amb munició aturdidora, i l’equip que perdi s’encarregarà de fer el manteniment de totes les armes de la nau.
- Què?! – va fer en Tyrex. – Però si n’hi ha moltes!
- Vols fer-ho tot sol? – va amenaçar en Fhenrirch.
- N-No senyor... – va deixar en Tyrex en mig d’un esbufeg, pensant que si perdia, a més de no haver pogut menjar-se el seu plat, hauria de fer tota aquella feinada.
- Molt bé, doncs teniu 10 minuts per preparar-vos. A partir d’aquell moment començarà el duel. Que guanyi el millor! – va dir en Fhenrirch, que va ficar una alarma que comptava el temps.
A l’acte, els dos grups, van anar a per la munició que més els convenia. En Tyrex ràpidament va agafar un subfusil. La seva especialitat era la llarga distància, i allò era perfecte per a l’espai reduït en el que farien la competició. En Vitus per la seva banda, preferia les armes de petit calibre, i va agafar una pistola. Un cop van haver carregat les armes amb la munició especificada, van començar a comentar la millor estratègia possible.
Per la seva banda, en Gose va escollir una ballesta aturdidora, i una porra eléctrica. La Redles, en canvi va optar per un parell de granades commocionadores i per una pistola. Mentre carregaven les armes, la Redles va trencar el silenci:
- Escolta’m Gose, crec que tinc una bona idea per atrapar-los.
- No em parlis amb aquest to tan familiar, ja t’he dit que no et puc sofrir. A més, ja sé el que he de fer. – un cop dit això, en Gose va sortir corrents cap a les caixes de munició pesada per a les torretes i els canons de gran calibre.
- Espera tanoca! Es tracta d’un exercici en que ens hem de sincronitzar bé, sinó tot s’haurà acabat en un tres i no res! – va cridar la Redles. Immediatament es va preparar per seguir el seu pla. Amb en Gose o sense ell la paraula derrota no constava al seu diccionari.
Després d’un parell de minuts va sonar l’alarma, que donava el tret de sortida per a la competició.
En Tyrex es trobava estirat a sota d’un dels bancs de reparació d’armes, en una situació privilegiada que permetia seguir els moviments del seu company i donar foc de cobertura per a que es pogués acostar cap els enemics.
En Vitus li va fer un senyal al Tyrex, que va fer que si amb el cap. I va començar a avançar poc a poc per les caixes que arribaven fins l’altra banda de la sala. Sense cap mena de dubte era el millor lloc per on poder avançar sense, ja que li permetia cobrir-se dels atacs si l’enemic el veia. Per tant seguint amb el pla, va avançar, llançant-se ràpidament cap al següent grup de caixes, per tal de no ser objectiu fàcil.
Aquest moviment va fer que li passés xiulant una fletxa paralitzant per sobre del cap. “Merda, en Gose s’ho ha pres seriosament...” – va pensar en Vitus.
En Gose es va posar a carregar la ballesta a l’acte, però en Tyrex ja l’havia vist, i una bala li va passar fregant l’orella just en el moment en que s’amagava per carregar l’arma. “Que cabró en Tyrex, hi va fort.” – va pensar en Gose, que es va moure de lloc. Era el millor ara que ja l’havia localitzat en Tyrex. En el moment que en Gose anava a fer el seu moviment, li va tornar a aparèixer una altra bala per davant dels seus nassos.
- Collons Tyrex! Em vols matar o què? – va cridar en Gose, però no va sentir cap resposta. “Ja ho crec que va de debò. Sap de sobres que si cridés desvelaria el seu amagatall.”
Just en aquell moment va veure la Redles, que li feia uns gestos, va aixecar 3 dits, que va assenyalar cap a la part d’on venien els trets d’en Tyrex, i acte seguit un dit que el va assenyalar a ell, i va fer una indicació ràpida en un moviment de dalt cap baix. En Gose ho va entendre perfectament, i va fer que si amb el cap.
Acte seguit, la Redles va fer tres trets cap a on va suposar que venien els trets. Això va fer que en Gose pogués sortir del lloc on s’havia ficat.
Però en aquell moment, en Vitus va començar a disparar cap al lloc on havia vist la Redles, cosa que va agafar a aquesta desprevinguda, i en mirar d’esquivar l’atac, va fer que entreposés i caigués de cul.
Quan la Redles es va tornar a posar en posició va veure que en Gose li feia senyes. Li indicava la porra, i el lloc cap on devia estar en Vitus. Després la va senyalar a ella, i el cinturó, on tenia les granades.
Fent que si, es va equipar una d’aquestes a la mà, i la va tirar cap a on estava en Vitus. Amb l’enlluernament que va provocar la explosió, en Gose va aprofitar per anar cap a les caixes i colpejar en Vitus amb la porra, deixant-lo estabornit al terra. Amb això anaven 1 a 0. “No és pas tan dolent aquesta noia. Li hauré de donar una oportunitat.” va pensar en Gose, que va començar a avançar cap a la posició d’en Tyrex.
Quan aquest en Gose havia de creuar l’espai en buit per poder anar cap a l’altra banda, la Redles va disparar novament cap on ho havia fet el primer cop, i en Gose va aprofitar el moment per creuar. Però en el moment en que saltava, va rebre l’impacte d’una de les bales del subfussil, que el va deixar estirat al terra automàticament.
“Merda, es deu haver mogut!” – va pensar la Redles, que no havia vist cap moviment cap on havia estat observant.
- Ja només quedem nosaltres dos! Què penses fer ara? – va cridar en Tyrex.
- Incorrecte, quedem tres encara! – va dir en Fhenrirch, que va disparar cap al lloc d’on havia vingut la veu del Tyrex, fent que la bala li passés molt aprop del seu braç dret.
- Considera-ho un avís. La propera no fallaré! – es va sentir la veu d’en Fhenrirch que venia de la part superior de la sala.
“Que cabró, això no m’ho esperava!” – va pensar en Tyrex que es va posar a cobert. - “Suposo que això dona més joc a la competició, però no crec que sent tan jove com és, i tenint la graduació que té sigui fàcil de guanyar. Sol no tinc cap oportunitat de guanyar. Merda!”
En Tyrex es va quedar uns moments pensant, quan de cop li va caure una peça prop d’on era. Era un cargol de mètric 12, que tenia una nota enganxada a aquest. En Tyrex el va agafar, i va llegir el contingut del missatge:
“Més val que cooperem per enganxar-lo, sinó no tindrem cap oportunitat. Et cobriré per a que surtis d’allà on ets, i et puguis posicionar millor. Si acceptes tira el cargol cal al mig del camp.”
En Tyrex es va quedar pensatiu uns moments. Pot ser era una trampa i lo que volia la Redles era tindre’l al punt de mira. D’altra banda, pot ser també volia atrapar en Fhenrirch. Després d’uns breus instants de dubte, es va sentir el cargol que tocava contra el terra. “M’hi hauré d’arriscar.” – va pensar en Tyrex.
Automàticament, la Redles va començar a disparar cap a la plataforma superior cap on creia que devia estar en Fhenrirch. En aquell mateix moment, en Tyrex va sortir d’on era, i es va acostar fins a les escales gràcies al foc de cobertura que li havia proporcionat la Redles.
En el moment en que en Tyrex arribava al segon pis, va veure com la Redles quedava estesa a causa d’una de les bales d’en Fhenrirch. “Merda, no fa broma! Més val que pugui ràpidament!” – va pensar.
Finalment va pujar els dos esgraons que li quedaven per arribar a la segona planta. Per sort, hi havia unes caixes que el protegien d’un atac a distància, i que li permetrien veure qualsevol moviment. Amb això podria detectar on estava en Fhenrirch, i amb sort fotre-li el cul enlaire gràcies a l’ajuda de la Redles.
En Tyrex es va posar a buscar amb la mirada, però no detectava cap moviment. Va estar una bona estona observant, però no va veure cap moviment. Va pensar que pot ser en Fhenrirch esperava que cometés qualsevol error, per acabar amb ell. Per tant, va posar més atenció que abans a qualsevol moviment que vingués de l’altra banda de la passarel•la.
En el moment que passava la mirada cap a la cantonada dreta, on hi havia un parell de caixes, va notar un fort impacte a l’esquena, que el va fer perdre el sentit. “He perdut.” – va pensar en Tyrex mentre perdia la consciència.
Després d’una estona, quan tots quatre van recobrar la consciència, en Fhenrirch els mirava amb un ample somriure. - Ben fet nois, heu treballat en equip, que era del que es tractava, i ho heu fet força bé. – va dir.
- Al final has perdut? - li va preguntar la Redles a en Tyrex, qui va fer que si amb el cap.
- Va home, no cal que estigueu deprimits. Lo important era que fóssiu una mica més amics i que us avinguéssiu millor, i crec que ha funcionat força bé.
- Això vol dir que no cal que fem el manteniment de les armes? – va preguntar en Vitus.
- No, noi això vol dir que ho fareu de més bon rotllo jajajaja. No us deixeu res eh? Quan acabeu em podeu anar a buscar al menjador. – va dir en Fhenrirch, que va sortir per la porta en direcció cap a la sala.