Forat al desconegut

Molt bona gose ,esperare el seguent amb ganes

Genial el capítol, com sempre!
Però s'ha de dir que la primera frase confón! xDD

Si no ho enten un mecànic que esta muntant la nau, pretens entendre-ho tu? xDDD

Akuma escrigué:Si no ho enten un mecànic que esta muntant la nau, pretens entendre-ho tu? xDDD

Entre poc i massa home.

Molt bona Gose, aqui cada cop va sortint tothom!

(Tu, tu, tothom, tu, tu, tu, tu...)

M'ha agradat força, més personatges nous!! Quina serà aquesta botiga...
Esperant el següent!!

L.B.

Està cada vegada més interessant, ja tenim un personatge més ^^ Genial nois, seguiu així!! ~~ =D

Doncs vinga, us deixo amb el següent capítol. Un dels que més m'agraden dels que he fet. Espero que també us agradi a vosaltres . Es desvelarà algún misteri o encara n'afegirem de nous? Chan chan chan! xD

Aquell matí el carrer principal del districte comercial estava bastant tranquil. A excepció dels més matiners, tot es trobava en calma. Les botigues encara romanen tancades, sense el soroll de nens cridant, i amb els bars d’oci a punt de tancar de tota la nit treballant.
És el moment perfecte. - va pensar l’home.
Portava vivint a la Lluna poc temps, però suficient per conèixer coses que la majoria de la gent no arribaria a veure mai.
El cert és que la Lluna li resultava un lloc fet per ell. Aquella il·luminació de colors provinent dels cartells de les botigues, els parcs existents a tot arreu per poder crear una atmosfera respirable, els edificis tan diferents entre si, i a la vegada tan harmònics... Era cert el que deien, la Lluna era el lloc on tot és possible, on pots trobar tot el que busques, on els teus desitjos es fan realitat.
L’home va girar la cantonada. Hi havia una botiga que ja era oberta. El calaix del sastre posava al ròtul de la porta. D’ella va sortir un jove amb cara de cofoi, gairebé de babau.
Semblava que algú ha començat el seu dia amb bon peu - va pensar.
Va seguir caminant fins arribar al lloc que es va establir com a punt de trobada. Era un local que estava obert les 24 hores. Al rètol del local posava Xerrameca. Va entrar-hi. L’home amb qui s’havia de trobar es trobava en una taula a la cantonada del local. Va baixar els esgraons i va anar a seure a la taula on jeia.
- La lluna es vesteix de roig quan el mal d’amor la captiva. - va dir l’home encaputxat.
- I de roig és el color que envolta el seu amor quan sospira. - va respondre ell.
- Així ets tu en Ragna. - va dir l’home encaputxat.
- Això mateix. Suposo doncs que tu deus ser el que es fa dir Tuki. - va afirmar en Ragna.
- Abans de començar deixa’m que et demani una copa. - va dir l’encaputxat mentre alçava la mà per cridar al cambrer del local. El local es trobava pràcticament buit. A excepció de dos homes que estaven parlant entre ells, amb un posat rialler com si s’haguessin d’explicar unes quantes coses, no havia ningú més. Així que el cambrer es va adonar ràpidament de que el cridaven.
- Que mana senyor? - va preguntar el cambrer.
- Ens podria portar dos copes de licor d’àmbar? - va demanar en Tuki.
- És clar, ara mateix li porto.
Quan el cambrer marxava a buscar les copes, l’encaputxat es va girar cap al Ragna.
- Bé. És molt difícil de trobar el que m’has demanat. - va dir en Tuki.
- Per això mateix t’ho he demanat. Diuen que no hi ha res impossible per tu. - va respondre en Ragna.
- En això tenen raó, però tot té un preu. Has portat els calers?
El cambrer els va acostar les begudes i va tornar a l’altre banda de la barra. En aquell mateix moment, en Ragna va treure’s la bossa que portava lligada a la cintura. - Aquí tens el que em vas demanar. Els 2000 meteons. Els pots comptar si vols.
L’encaputxat va agafar la bossa. - No serà necesari. - Aquí tens el que volies. - li va acostar una capseta de fusta amb tancament.
- Vaja, el cert és que no esperava que ho trobessis. Al cap d’avall és una cosa il·legal, i tinc entès que la seguretat llunar és de les més inquebrantables que existeixen. - va dir en Ragna mentre es ficava la capseta a la butxaca.
- Sempre hi ha formes per eludir la seguretat. Només cal conèixer-les. En tot cas ha estat un plaer haver fet negocis amb tu. - en Tuki va agafar la copa i se la va veure d’un glop. - Si necessites quelcom més ja m’ho faràs saber.
- Igualment - va fer en Ragna.
Va seguir amb la mira a l’encaputxat fins que va sortir del local. Quan va girar la vista cap a la seva copa li va semblar veure que un dels dos homes que estaven xerrant a la barra estava mirant cap on estava ell. Però bé podia ser que fos per la pinta encaputxada del Tuki.
Realment és un paio molt particular aquest tal Tuki.- va pensar mentre acabava la seva copa de licor d’àmbar.

Bé, un altre capítol!! Interessant l'aparició d'en Ragna, que hi haurà en aquella capseta?! (Aquest Tuki, pensava que era un nom inventat i resulta que es un usuari... xd)

Vinga, ara a pel pròxim, a veure que ens espera!!

L.B.

M'agrada això d'un capítol per dia. Cada cop està més interessant! Què hi haurà en aquesta caixeta?

Bé, com ja vam comentar, se'ns va incorporar a l'equip d'escriptor en Tyrex, que es va encarregar de fer aquest fantàstic capítol. Tot i així, ha marxat de vacances, i ens va dir que el fiquèssim nosaltres en el seu nom. Per tant, en el seu nom, i en el de la resta, esperem que gaudiu aquest nou capítol. A part d'això, recordar que demà és dissabte, i ja haurem complert amb el capítol diari durant tota la setmana, però el de demà serà l'últim que seguirà amb aquesta periodicitat, i tornarem al ritme setmanal. Ara però, a llegir!

Feia temps que no se sentia així. Era aquella emoció que l’embolcallava abans de fer res important, decisiu per a la seva vida. Primer, de petita, com quan va decidir pilotar i fer carrera en naus espacials. Ara, un cop acabats els estudis i pràctiques, havent estat etiquetada com a geni. I és que de fet portava temps ja preparant-se i fent simulacions com a pilot de la nau de defensa en la missió que l’havia d’embarcar a descobrir nous móns. I és que ser l’encarregada de la nau de defensa és una responsabilitat enorme, fins i tot més que ser l’encarregat de dur la nau principal. Trossos de meteors i petits objectes en grans quantitats eren els perills més importants als quals les naus de llarg recorregut s’havien d’enfrontar. El deteriorament degut a les col·lisions d’objectes eren el pitjor enemic de les naus de grans dimensions, i més sabent que no sabia quan tornaria d’aquesta missió. Un any, dos anys potser? Els recorreguts més llargs que s’havien fet fins ara no s’allargaven fins a 2 mesos, i eren de transaccions comercials entre la Lluna i la Terra. Havia d’evitar a tot cost col·lisions innecessàries a la nau principal, i és per això que n’era ben conscient que el seu rol era el més important donada la duració del viatge.

Tot això anava pensant mentre sortia de la nau d’entrenament. Probablement aquell seria el seu últim cop en que podria cometre errades, cosa molt rara en ella. Mentre es vestia d’uniforme civil, anava rumiant què li faltava abans d’anar a la reunió en què coneixeria els seus nous companys. Si no anava errada, la FRE no havia informat encara a ningú més a part d’ella mateixa de la missió. Havien fet una excepció amb ella donat el seu rol, res més. Encara no sabia si els seus companys donaven la talla, mancaven de coratge, o simplement estaven preparats mentalment per a un projecte tan ambiciós. Tant li feia a ella. Mentre pogués confiar en les seves pròpies habilitats, els mecànics, enginyers i altres parafernàlies eren una cosa prescindible, que podien ser substuïts en qualsevol moment. I si eren cridats per la FRE, de ben segur que eren hàbils en la seva feina. Per això no patia. Patia més aviat per la seva manera de ser, que de cara al públic era abrupta i tancada, quan en realitat el que li passava és que era tímida. Això li donava un aire amenaçador, quasi asfixiant, quan es donava a conèixer que era la geni que havia fet les 2 carreres més difícils de pilot de naus en 4 anys escassos.
“Podré canviar mai? Hauré de conviure molt de temps amb gent desconeguda... I culturalment diferent...” ponderava mentre sortia al carrer.

Va alçar el cap, i va mirar a tots els edificis lunars, que en poc temps deixaria de veure. Sortir de la civilització, a l’aventura... Era ben conscient de que s’hi jugava la vida, i de que només podria dependre d’ella mateixa i dels seus nous companys. Tindrien la suficient confiança entre ells per deixar les seves vides en mans de l’altre? Hi ha persones que inspiren confiança, i de les que et transmeten que seria millor no acostar-s’hi... “Estic pensant massa en coses rebuscades. Ja podré donar alguna opinió quan els vegi i definitivament es decideixi qui va la missió i qui no. Més val que vagi tirant cap allà...”. I és que ponderar en aquestes coses no li feia cap bé, només feia més fort aquell sentiment de dubte que té algú que sap que anirà a jugar-se la vida durant molt i molt de temps sense l’ampar de ningú, i en aquest cas, de la civilització. Va tancar els ulls, va respirar profundament, i es dirigí lentament cap a la seu de la FRE, disposada a aclarir tots els seus dubtes. I és que el seu problema és que no podia parar mai de pensar. Per això potser l’anomenaven geni...

Ohh, això es posa interessant, aviat es trobaran els escollits!! I qui deu ser aquesta noia geni!!
Esperant impacient el pròxim capítol!! Se'm farà molt dur que torni al ritme setmanal....xd

L.B.

M'ha agrdat molt aquest capítol. Felicitats a en Tyrex Qui serà aquesta geni?
Estic amb en Lostbrain, serà dur tornar al ritme normal xdd

Ums... qui deu ser aquesta noia? Qui sap, qui sap, podria ser que...

Està molt interessant, si senyor!

Està molt ben escrit!! Que guai, Tyrex!! I com tots els capítols que estem portant, eh!

Intriga! Quan es reuniran tots??

Quan sortiré?? T_T

Bé, ja es mitjanit, cosa que es pot considerar canvi de dia, i amb ell us portem el darrer dels capítols. És realment un capitol llarg, que ha necessitat la colaboració dels 3 membres per portar-vos-el. Espero que us agradi a tots

A la seu de la FRE els primers en arribar van ser en Surreak i l’Oharu, quasi simultàniament, deu minuts abans de l’hora acordada. Havien arribat quasi a la vegada, i els van delegar a una sala espaiosa. Seguidament van entrar en Gruay i l’Akuma, sense por de res, parlant com de bons eren els licors lunars, que fermentaven diferent a la Terra degut a la incidència que hi tenia la gravetat. En Surreak i l’Oharu els van veure astorats com entraven xerrant, quasi cridant.

- Vosaltres també heu estat cridats? - Saludà en Gruay.
- Ara que ho penso... Ens hauríem de comportar Gru. Que anem una mica beguts no ens exclou pas del que hem vingut a fer aquí. Perdoneu-nos. Ell és en Gruay i jo l’Akuma. Encantats.
- Ah... Cap problema. Sóc en Surreak.
- O-Oharu! Encantada!! - digué sensiblement nerviosa.

En aquell moment entraven, discretament, la Shruikan i la Hinamori. En veure l’Oharu s’hi van acostar ràpidament i es van disculpar per arribar tard, i és que havien quedat amb ella 5 minuts abans de la reunió. Sent ja l’hora, va entrar la Redles, que infonia una mena de respecte aclaparador a tots els que la veien, tot i ser tan jove. Anava acompanyada d’en Fhenrirch, aquell general veterà del qual tant se n’havia parlat tant pel canal de la CNN. Instantàniament van entrar per darrere la Suzu i la Sikanda, però a certa distància, no es coneixien de res. A simple vista se les veia més nervioses que a la resta dels assistents. També les seguien en Ragna i en Choun, que al contrari que la resta anaven parlant entre ells. Estranyament quan en Ragna, el més alt dels dos va dirigir la mirada al grup de gent, va quedar-se parat per un breu instant i va prosseguir una mica nerviós per algun motiu. Un minut després entrà en Daichi sol, sorprès per la quantitat de gent arreplegada en aquella sala. De seguida va agafar lloc per asseure’s i va començar a analitzar la situació en què es trobava. Just quan la gent s’impacientava, van arribar mig suats, amb la respiració accelerada de tant córrer, en Gose, Vitus i Tyrex.

- Ja t’ho havia dit que faríem tard si no t’afanyaves a preparar-te per sortir al carrer! - Digué en Vitus emprenyat.
- Em sap greu... Però el que està fet ja està fet. Ens està mirant tothom, comportem-nos... - Respongué en Gose.
- Ja n’hi ha prou, els dos. - Digué en Tyrex. I es girà cap a la gent arreplegada a la sala. - Ens sap greu arribar tard.

Just quan es van asseure els tres, els altaveus de la sala van sonar.

- Benvinguts a la seu lunar de la FRE. Abans de res, agrair la vostra assistència. Alguns dels que esteu aquí ja ho sabeu, altres ho sospiteu, i la resta no teniu ni remota idea de per quin motiu la FRE us ha convocat fins a la base lunar. Com la majoria sabreu, l’FRE és l’òrgan creat per unir les diferents nacions, tant les terrestres, com la lunar, per tal de preservar la economia global, i l’estabilitat per aconseguir viure en pau i harmonia.
Bé, tot això és cert, però l’FRE és quelcom més. Durant els anys de pau després de la gran guerra de la colonització lunar, la població humana no ha fet més que créixer, i tot i els esforços i mesures adoptats per frenar aquest creixement, s’està arribant a un nivell totalment insostenible. Per aquest motiu, l’FRE amb l’ajut de totes les nacions, ha ideat una conjunt de plans enfocats a la colonització espacial amb l’objectiu de poder garantir la existència de la raça humana. Tots aquests projectes s’estan portant a secret òbviament per tal de que no succeeixi un desastre com el que va ocórrer durant la guerra per la colonització lunar.

La veu va parar de parlar un moment; dintre de la sala es va començar a sentir un cert to d’indignació, tots sabien que la població era exageradament gran, però ningú sabia res més;que podien fer ells? Per quin motiu real els havien portat allà? Per què a ells? Totes aquestes preguntes passaven pel cap de tots ells.

- Els diferents representants polítics de les diferents nacions, amb la supervisió d’un dels nostres millors consellers, us han escollit a vosaltres precisament per a un d’aquests projectes. Us deveu estar preguntant per quin motiu se us ha escollit precisament a vosaltres. La resposta és que volem un equip amb experts en diferents matèries tecnològiques, científiques, espacials i militars capaç de dur la missió a bon port.

La veu va tornar a fer una pausa. Moment en que Gruay va aprofitar per preguntar en veu alta:
- Però de que collons va aquesta missió si es pot saber?
- I el més important, que guanyem nosaltres? - va fer en Surreak.

La veu va tornar a parlar de nou:
- No us impacienteu. La missió de la que estic parlant es basa en una missió d’exploració de nous territoris dins d’una nau un tant particular. De fet és la primera nau amb aquestes característiques, pensada i construïda amb un únic propòsit. El de descobrir un nou lloc on poder instal·lar-se, i on la raça humana pugui seguir creixent sense cap preocupació.
- Encara no has resposta la meva pregunta. - va dir en Surreak amb vehemència.
- Amb aquesta missió podríeu ser els primers humans que trepitgen el planeta que salvarà l’existència humana, amb tot el que comporta...
- També la podem dinyar a mig camí! O pitjor, morir de gana o de set. - va exclamar la Sikanda.

De cop entrà un robot esquifit, de metre i mig d’alçada, que es dirigí a tots els assistents de la sala:

- Aquest es el Nendroid Saber, NS256. Serà el vostre assistent de la nau. Ara per ara, els agrairia que el segueixin de forma que veuran la nau que s’ha dissenyat i muntat amb l’únic propòsit de fer desaparèixer aquests dubtes.

Tothom seguí al robot encuriosit. Al cap de 10 minuts d’estar caminant, arribaren a l’hangar general de la FRE lunar. Ningú s’esperava el que van veure. Una nau 3 cops més gran del que mai ho havien estat els models anteriors en mercat, imponent, amb grans reactors de propulsió i una estètica aerodinàmica que impactava.

- Què carai...? - Digué en Fhenrirch, que tot i ser un veterà se’n sorprengué.
- Així que estarem tancats en aquesta nau d’aquí en endavant. M’agrada. - Digueren en Gose, Vitus i Tyrex a la vegada, com si ho haguessin assajat.
- I volen que ens creguem que això no comporta cap perill? - Digué la Sikanda alarmada, reticent ja d’entrada al veure la torreta enganxada a la part superior de la nau.
- Si no vols venir, no vinguis. No necessitem covards aquí. - Respongué secament la Redles. Ja ho havia fet. Havia dit el que pensava tal i com rajava...
- Cal respondre així noieta? Tothom té els seus problemes. - Replicà la Suzu donant-li una palmadeta a l’esquena a Sikanda. - No et preocupis massa, encara no hem dit que acceptem anar-hi.
- A mi m’agrada. M’emociona només veure aquesta obra d’enginyeria tan impressionant. - Digué la Shruikan, sempre oberta a tot. De prop la mirava l’Oharu, que l’admirava profundament per això.
- Doncs a mi em fa una mica de por... Tampoc sé si vull estar apartada massa temps de casa meva. Per què deuen necessitar a una herbòloga com jo per això...? - Murmurà la Hinamori.
- Ser el metge d’una nau? Tot concorda si em criden per això... Però no em fa gens de gràcia, la meva clínica em necessita, igual que els pacients amb els quals ja m’he compromès. - Digué en Surreak a en Choun, que havien fet amistat mentre seguien al robot.
- No t’ho creuràs... Aquesta nau l’he feta jo! Juntament amb altres mecànics, oi que si nano? - Exclamà en Choun donant un cop a l’esquena d’en Daichi, qui caminava amb el cap cot, com si estigués en un altre lloc.

Després d’aquesta commoció generalitzada, la Redles els escoltava atentament. Havia pogut deduir, pel que semblava: en Fhenrirch tenia l’experiència que a tots els faltava, i tenia pinta de ser tant bo com l’havien vanagloriat. Els tres soldats, en Tyrex, Gose i Vitus tenien la determinació de ser-hi, tal com esperava d’uns militars, tot i que la seva entrada no havia estat la més bona, tenia el pressentiment de que s’hi podria dur bé amb aquests tres... Pel que fa en Surreak, el veia com un home pròxim però calculador. Seria molt interessant tenir-lo com a company. Tot i això, no pot deduir del tot quina tasca podria dur a terme... Doctor, potser? A en Daichi i la Hinamori se’ls veia poc preparats mentalment per a la missió. Tot i saber que la FRE els cridava per una cosa important, la seva actitud no mostrava passió. Si mai passés res que pogués crear pànic durant el viatge, aquests dos serien els responsables de posar més nerviosos del compte als altres. Sobre la Shruikan i l’Oharu encara no en tenia cap opinió formada. La impressió que donava la Shruikan és que era amant de tot allò el que era desconegut, i que per això li devia agradar una missió d’aquelles dimensions. Però per contrapartida, veia clarament com l’Oharu estava ensimismada amb la manera de fer que tenia la Shruikan, cosa que en moment crítics podria crear problemes. I per últim en Ragna, que infonia serenitat i tranquil·litat, fins al moment, havia estat callat, molt observador, especialment amb el tal Akuma, com si el vigilés; però aquest semblava obert a tot, conversant alegrament amb en Gruay. Possiblement havien begut més del compte; la Redles va pensar que mentre no hi hagués alcohol pel viatge, aquells dos funcionarien bé, per les coses que comentaven entre ells, encuriosits per el que amagaria la nau, i l’espai.

Mentre pensava tot això, el Nendroid Saber va començar a ensenyar la nau. Van entrar per una sala de màquines immensa, on els mecànics Daichi i Choun se’ls va il·luminar la cara. Era una sala no molt gran, però plena de panells de control i sistemes de monitorització equipats amb eines i peces de recanvi.
Seguidament van entrar al menjador, es tractava d’una sala rodona, amb una gran columna al centre d’aquesta. Hi havia quatre grans taules rodones, rodejades de cadires i butaques on poder menjar còmodament, i fins i tot un lloc que es podia fer servir tranquil·lament per a reunir-se. A més, el verd de les plantes que hi havia plantades per tota la sala, feia que hi hagués un aire fresc i agradable.
En aquest mateixa sala, hi havia 3 portes que portaven als dormitoris. On cadascuna estava format per 6 lliteres, perfectament integrades a l’espai, amb les respectives taquilles on cada persona podia guardar els seus objectes personals. Tot i ser una habitació comunitària donava aspecte de còmode i ample, perfecte per conviure durant un temps.
A més, els 3 dormitoris, estaven separats per els serveis comunitaris, que estaven equipats amb dues dutxes amb vidre intel·ligent, preparats per a la perfecta privacitat, així com de dos lavabos, i dos piques. Tan mateix, tot i ser uns serveis, estaven dissenyats amb unes parets de transformació dinàmica que eren capaces d’aconseguir una atmosfera Zen increïble amb la visualització de paisatges verds i ben il·luminats. A més, el fet de tindre dos serveis, feia possible la distinció entre la tripulació masculina i la femenina.

Seguidament, el petit robot els va guiar cap a la rereguarda de la nau, on hi havia l’hangar. En el moment en que van entrar, els militars no van ser capaços d’amagar la seva sorpresa. Clarament l’hangar era quelcom més que un lloc on poder carregar i descarregar de la nau. Era un lloc espaiós, on també es podia fer entrenament, per estar preparats per qualsevol imprevist.
Mentre en Tyrex, en Vitus i en Gose examinaven minuciosament tots els detalls d’aquella magnífica sala, la Redles va anar a buscar el que a ella li interessava. El que seria el seu company més proper i amb qui sabia que realment podia comptar. Després de pujar l’escala que portava a la part superior de la nau, i entrar per la obertura del que semblava portar a una petita nau, la Redles va obrir els ulls de bat a bat. Allò era encara més impressionant del que esperava. Les pràctiques de simulació per a naus de la sèrie NR no es podien equiparar a estar a dins d’una d’elles; sense cap mena de dubte, ara ja estava preparada per anar fins a la fi del món amb ella.
- Vaja, és maca la petita nau de defensa integrada. Tens sort de ser qui la pilotarà. Realment transmet molta seguretat. - va comentar en Fhenrirch que havia seguit a la Redles en la pujada.
- S-Sí. - va dir la Redles encara tan impactada que no li sortien ni les paraules.
Quan per fi van baixar els dos soldats, el petit robot va continuar amb la visita guiada. Van pujar per un ascensor que portava a la planta superior.
El Nendroid Saber a continuació els va portar al pis superior de la nau. On hi havia una gran sala rodona igual de gran que el menjador, fet i fet ocupava el mateix espai, però un pis més amunt. De la mateixa forma que el menjador, la biblioteca era espaiosa, amb tot de plantes, i una de les col·leccions més impressionants en matèria de tot tipus que mai havia vist l’Oharu - és impressionant - va pensar. A més, hi havia una gran taula en forma de mitja lluna al mig de la sala, i 4 tauletes individuals per deixar independència en la feina d’investigació.
De la biblioteca, van anar a parar a la cuina, equipada amb tot el que calia per fer el menjar per a tota la tripulació. En Ragna pensava per ell que realment no li importaria cuinar en un lloc tan impressionant, equipat amb dos robots de cuina dissenyats específicament per a les tasques culinàries.
Al costat hi havia una porta grossa que donava lloc a la sala de provisions. Era una sala realment gran, plena fins a dalt de capses reductores, plenes fins a dalt de tot de queviures. “Fet i fet, aquí podríem viure independentment per 7 anys...” reflexionaren a la vegada en Surreak i Tyrex, sense saber-ho.
Finalment van arribar a la part frontal de la nau, on hi havia la sala de comandament. Tots es van quedar meravellats amb la quantitat de monitors i de controls que servien per donar rumb i controlar aquella meravellosa obra de l’enginyeria.
Quan van sortir després d’acabar la visita, tothom sortí amb diferents sensacions.
- Bé, acaben de veure la nau que si volen els portarà als confins de l’univers. Ara tenen 3 dies per decidir si es volen apuntar a aquesta fantàstica aventura, o pel contrari volen seguir amb les seves avorrides vides. Després d’aquest termini, els que decideixin vindre seran sotmesos a un petit període de pràctiques mentre busquem substitut per als que no vulguin formar part de tot plegat.
Així doncs havien de prendre una decisió que els afectaria tota la vida, això segur. Què decidiran?

Woooo! Sóc una tsundere!!! Kawaii! Rlz

PD: Sóc una borde! ¬¬

M'ha agradat molt veure com anàveu ajuntat el que havíeu explicat de cada personatge amb la seva funció al projecte final! Un capítol que tots esperàvem amb ànsies!!

PD: quan sortiréee? Acabaré essent una marciana? T_T

Ohh esperava aquest capítol impacient!! M'ha agradat moltíssim!! I cada cop es posa més interessant!! Vull saber que decidiran els escollits!! I ara a esperar el següent, que encara serà més interessant!!

L.B.

Gran capítol! Per fi es troben tots! Què decidiran? Ja tinc ganes del pròxim

shira-chan escrigué:M'ha agradat molt veure com anàveu ajuntat el que havíeu explicat de cada personatge amb la seva funció al projecte final! Un capítol que tots esperàvem amb ànsies!!
PD: quan sortiréee? Acabaré essent una marciana? T_T

Jo ja em conformo sent un arbust o algun tipus d'animal estrany d'algun planeta estranyissim.

Molt bons per cert els dos capítols, collons amb el Tyri, marxa de vacances i ens deixa aqui un capitulasso! Hahaha

- I volen que ens creguem que això no comporta cap perill? - Digué la Sikanda alarmada, reticent ja d’entrada al veure la torreta enganxada a la part superior de la nau.
- Si no vols venir, no vinguis. No necessitem covards aquí. - Respongué secament la Redles. Ja ho havia fet. Havia dit el que pensava tal i com rajava...

El capítol esperat!! És una passada, està molt ben explicat!! Sembla com una pel·lícula!! A veure què decidiran... ?

Que bé que us hagi agradat tant a tots! Per cert, el capítol abans de la trobada general, la noia geni és la Redles.

tyrex escrigué:Per cert, el capítol abans de la trobada general, la noia geni és la Redles.

Naaaaah, de debò!? No m'ho crec! xD

Bufa és el primer cop que comento, gomen !!!! De moment m'està agradant molt la història i aquest últim capítol és espectacular !!!!
Tinc moltes ganes de saber com anirà tot, espero que no s'escapi ningú ara que estan tots junts XD

Gray Slimner escrigué:

tyrex escrigué:Per cert, el capítol abans de la trobada general, la noia geni és la Redles.

Naaaaah, de debò!? No m'ho crec! xD

I sabies que... Encara no has sortit a la història?
Ara, que quan surtis... entrada triunfal, com tots els que falten! Us tenim a tots en ment, no patiu!

tyrex escrigué:
I sabies que... Encara no has sortit a la història?
Ara, que quan surtis... entrada triunfal, com tots els que falten! Us tenim a tots en ment, no patiu!

Aaaaix... que mono en Tyri... però estigues tranquil, jo em conformo essent una ameba amb la que experimenti algun dels tripulants de la nau xD

Edit d'en Tyrex: per no fer tants multiquotes. No seràs cap ameba, això t'ho asseguro!

Ara sí que he repescat la història!
Quin capitolàs, llarg, i interessant. A veure què més passa xD