Forat al desconegut

Bé, com que estem de vacances, i se solen fer molt llargues, hem quedat en incrementar la freqüencia de sortida de capitols durant aquests dies. Per això mateix, aquí teniu el tercer capítol.
Espero que us agradi i el gaudiu:

Mentre caminava repetia per a ell mateix la frase que li havia dit el seu mestre poc abans de morir: “La ment només té una limitació, no deixar-la expandir-se fins a on ella vulgui.”
Aquella era la frase en que sempre pensava quan estava una mica nerviós i era aquesta mateixa frase la que l’havia fet arribar a ser qui era. Era cert, la única limitació del cap, és pensar que té límits.
Des de la mort del seu mestre havia passat per un tou de situacions, i havia millorat fins a ser un home tan capaç com el seu mestre, i després superar-l’ho, però al contrari del que un pugui pensar, el record del seu mestre seguia viu en el cor de l’Akuma. Mentre caminava per aquell carrer del districte comercial de Litius, la capital de la base Lunar, pensant en les paraules que li va deixar el seu mestre, va topar amb algú.

- Oh dispensi, anava pensant en les meves coses i no me n’he ado... - de cop va callar - Ostres ets en Gruay, no? - va fer l’Akuma.
- Vaja, Akuma...Quant de temps noi. Com et va la cosa? - va preguntar en Gruay.
- Doncs força bé, com sempre, una mica aquí una mica allà. I a tú com et tracta la vida? -va respondre l’Akuma.
- Anem fent. L’univers és gran i vell, i nosaltres ben petits i rucs. Ens porta tanta aventatge que mai serem capaços de saber sobre tot el que té i tot el que ha passat. Ara com ara el màxim que podem fer és investigar sobre els fenòmens que tenim més a la nostra mà i esperar a que hi hagi un demà. No creus? - va argumentar en Gruay.
- Ben cert amic meu - va fer l’Akuma - Veig que els dos anys que han passat no t’han fet menys filòsof. - els dos van riure.
- I què t’ha fet vindre fins a la Lluna si és pot saber? - va preguntar en Gruay.
- Bé, el cert és que m’agradaria explicar-te’n els detalls, però m’han demanat que no li expliqui a ningú. - va comentar l’Akuma.
- Vaja... Per casualitat no hauran estat la FRE els que t’han fet vindre, oi? - va preguntar en Gruay amb un posat seriós.
- I com collons ho saps tu això? Ets espia ara també? - es va alarmar l’Akuma.
- No carallot! A mi també m’han fet vindre ells. Deu ser alguna cosa important si ens han fet vindre fins aquí amb les despeses pagades.
- Vaja, sent així suposo que si que deu ser alguna cosa grossa. Però bé, ja ens ho trobarem. Encara és d’hora per la reunió. Què me’n dius d’anar a fer una copa abans? - va preguntar l’Akuma. - Després de tot tenim les despeses pagades.
- Noi, m’has llegit el pensament. - va respondre en Gruay, i els dos van marxar tot rient cap a una licoreria propera que coneixien bé els dos.

Nota: FRE són les sigles de Federació de Recerca Espacial.

Un encontre entre l'Akuma i en Gruay

Ja hi ha ganes de llegir-ne el següent capítol! Què us sembla treure'n diàriament?

No sé jo si és massa bona idea, encara us saturarieu... xDD

Molt bo Akuma. Jo no crec que ens saturéssim eh...

exacte, per mi cada dia mola.

Jo tinc ganes de saber de què és expert cadascun dels que la FRE ha triat, també, a part de saber l'objectiu i la resta de participants.

Com mola!! Jo vull que en facin la peli!!

Ja he llegit el segon capítol:
Capítol de trànsit i de presentació de personatges, només una petita qüestió: qui collons compra un viatge a la Lluna i després no hi va?! Jo hi vull anar xDD

I llegit el tercer capítol:
Al principi quan has explicat lo que ens trobàvem i tal, m'he enrecordat de quan en trobem de debò a la FIB xDDD Aquest capítol de moment és el millor ja que surto jo xD Tot i que lo de filòsof... Pffff... Jo i la filosofia som gaire amics xD Tot i així, faig frases molt guais

Shira, res de peli, que les pelis sempre ho espatllen tot!

Molt bo, molt bo, m'ha agradat aquest encontre!! Vull més, estaria bé un capítol diari!
Doncs bé, ara a esperar el 4t!

L.B.

Bé, no sabem si podrem complir això de treure un per dia però ho intentarem ja que ens esteu animant molt
També anunciar la incorporació d'en tyrex al equip d'escriptors!

Aquí us deixem el 4.

- Ja pot passar Fhenrirch. - va dir l’infermera.
En Fhenrirch amb tranquilitat es va aixecar i va entrar dintre de la consulta; era una habitació gegantina, amb unes càpsules imponents a banda i banda amb gent en el seu interior rebent tractament.
- Benvingut, seu aquí mateix. Com estàs? - va dir el Surreak tot seient a la cadira.
-Molt millor, crec que ja estic completament recuperat.
- Això ho haure de decidir jo, no vull que hagis de tornar. - va dir el Surreak sensiblement emprenyat.
- Tampoc tinc intenció de tornar. - va dir el Fhenrirch amb un mig somriure.
- Bé, doncs anem a treure’t l‘embenat del braç.
A poc a poc va anar desenrotllant les venes del braç. Deixant veure el braç completament sà, com si no hagués passat res.
- Doncs sí, tenies raó està en perfectes condicions. - va dir el Surreak sorprès - Normalment la gent tarda una mica més en recuperar-se fins i tot amb aquest tractament.
- Ja t’ho havia dit jo que ja el tenia curat, però si no fos per tu encara estaria amb el braç completament destrossat.
- Encara no m’has volgut dir com t’ho vas fer. Acabar amb el braç en aquell estat no és fàcil. - va dir el Surreak intentant veure si podia treure-li informació.
- Això es igual, ara ja estic bé. Per cert m’han trucat els de la FRE ordenant-me que t’ofereixi la possibilitat de formar part del seu grup d’investigació mèdica. T’ofereixen una estada de una setmana amb les despeses pagades per a que vegis quin tipus de feina realitzaries, i si no t’interessa, quan acabi la setmana pots tornar.
- És una oferta molt interessant, i és molt estrany que la federació cridi algú....
- Això vol dir que vindràs? -va insistir en Fhenrirch-
- És clar, no puc dir que no.
- També vindrà una amiga, espero que no t’importi.
- En absolut, al revés, com més millor. Però quan marxaríem?
- Aquesta nit.
- Què?! Tant aviat?! No sé si podré...
- Deixa l’infermera al càrrec, només serà una setmana mínim, si estàs més temps ja podràs buscar un substitut amb tranquilitat. - va tornar a insistir.
En Surreak es va dirigir cap a la taula per mirar al seu ordinador.
- No tinc cap operació programada així que suposo que se’n podrà fer càrrec durant una setmana...
- Perfecte! Quedem a les 5 a l’estació de llançament.
- D’acord doncs, ens veiem allà.
Donant-se una forta encaixada de mans es van acomiadar.

El Surreak va arribar a l’estació, que estava plena de gent. Com redimonis havia de trobar-los entre tota aquella gentada? De cop sent un crit en la llunyania:
- Surreak! Aquí! Ràpid! Que falta molt poc!
En Surreak va començar a córrer.
- Per fi, pensava que no us trobaria mai. - va dir sense alè.
- Ràpid, embarquem que si no ens deixarà a terra.
Un cop van haver embarcat, van seure. En Fenrirch va trencar el gel:
- Bé, us presento: Sikanda, Surreak. Surreak, Sikanda
- Encantat. -va dir en Surreak mentre s’asseia al seu lloc.
- Igualment. -va fer ella.
- Què estrany, només hi som nosaltres 3. Pensava que normalment estava més ple. -Va dir en Surreak encuriosit.
- Normalment sí que està més ple, però la federació els a comprat tots. Suposo que per la nostre comoditat... -Va respondre la Sikanda.
Tot just quan la Sikanda va acabar de respondre la llançadora es va començar a enlairar.
En poc més d’una hora ja eren a la lluna, com sempre durant el viatge no havia hagut cap problema. Tot seguit es van dirigir ràpidament cap a l’hotel.

:brindis: We're on Fire!!!!!

jajaja que el ritmo no caiga no caiga no que el tirmo no caiga Ha!

Que xulo! Tot i que no coneixo a cap dels dos. La Sikanda i en Fhenrirch també estan registrats?

Caram, ara resultarà que realment portareu ritme diari!! Genial

Ostres! Em sento afalagat per tant de protagonisme! Endavant, endavant!

lol Entenc que la Sikanda tingui cert protagonisme, ja que si no vaig errat, havia format part de l'staff, però el tal fhenrich? Si no ha publicat ni un missatge! xDD En fi, per alguna cosa serà. Seguiu així que la història pinta prou interessant (i això que no sóc gens fanàtic del gènere futurista xD). Ah, i no voldria seguir tirant aigua al vi, però us hi podríeu mirar una miqueta més amb les faltes? Ho dic com a crítica constructiva; si tots ens esforcem a escriure bé el català, la qualitat del nostre material també millorarà. Moltes gràcies ^^

Més personatges, més intriga, això mola!!! Molt bé nois, cada cop m'agrada més! Ja tinc ganes d'acció!!
A veure si demà tenim el capítol 5!

L.B.

Capítol llegit xD
Estic amb en Gray xD En Fhenrich? De debò? xDD
Jo em pensava que us havíeu inventat el nom xDDD
Weno, a veure com avança la cosa xD

Us porto el següent capítol. Espero que us agradi. Especialment a en Daichi, que espero que li arreglin aviat el tema del portatil.

El noi es va dirigir a l’única botiga on sabia que trobaria el que buscava, i realment en la única de la zona industrial en que realment confiava. El calaix del sastre tenia un servei ràpid, barat i el més important de tot, era el lloc on treballava l’encantadora dependenta Dejiko.
Clink! - sona la campaneta de la botiga al entrar el noi. La botiga estava buida degut a que era primera hora i tot just acabaven d’obrir. Era el primer client de la botigueta. El cert és que era una botiga petita, però amb un bon magatzem. Tot estava decorat amb peces de tot tipus de màquines i eines de reparació.
- Bon dia i benvingut! - fa la dependenta.
- Bon dia Dejiko - respon el noi.
- Ohh, ets tu Daichi! - diu la noia amb un gran somriure a la cara - Ja ens ha arribat allò que ens vas demanar. No les teníem totes aquest cop; la veritat és que la peça que ens has demanat és bastant peculiar, i ja no se’n fan. Realment ha estat un gran repte, hahaha. - va riure la Dejiko.
- Hehehe, sou els millors, no n’hi ha cap dubte. - respon en Daichi.
- Escolta, ja sé que no hauria de ficar el nas on no em demanen. - argumenta la noia mirant al terra i movent el cos de banda a banda - Però m’agradaria saber per a quin tipus de cosa la pots necessitar.
- Vaja, de debò ho vols saber? - fa en Daichi amb un somriure murri - El cas és que fa temps que estic mirant d’arreglar un aparell que tinc per casa, i sembla ser que una de les peces que falla és precisament aquesta.
- Ostres! Sembles un noi molt espavilat. El primer cop que vas vindre no m’ho pensava, et tremolava la veu, i balbucejaves, però ara sembles un noi molt més segur de tu mateix.
- Hahaha. No és res de l’altre món dona. - va riure en Daichi. La realitat era que en Daichi des de la primera vegada que havia entrat a aquella botiga, i el va atendre la noia, se’n va enamorar perdudament. Però li faltava coratge per demanar-li per sortir, i que li donés un no rotund, així que fins aquell moment havia preferit no dir-li res encara.
- Bé. Tot plegat, puja a 200 Meteons.
- D’acord, aquí tens el meu TB. Cobra’m aquí mateix.
- D’acord doncs.
- D-D’això... - va començar a dir en Daichi mentre esperaven a que s’acabava de realitzar el pagament.
- Sí?
- Em preguntava... Fas res dissabte? - va preguntar en Daichi amb el cor encongit.
- Dissabte? Bé, treballo de nou a dues. - va respondre la Dejiko.
- V-Vaja... - va suspirar en Daichi frustrat.
- Però a la tarda estic lliure. - va fer la Dejiko posant-se tota vermella.
D-De debò?! - va preguntar el noi tot exhaltat - Jo també el tinc lliure. T’agradaria que anéssim a passejar pel parc Retxed?
És clar. - va afirmar la Dejiko, que feia un temps que s’havia fixat en ell.

En Daichi va sortir de la botiga. Per fi havia pogut demanar-li per sortir, i havia dit que sí. Aquell era el millor dia de la seva vida, o un dels millors si més no. I cantussejant, el noi va seguir caminant per aquell carrer tant ple, amuntegat de gent i vehicles de mercaderies.

Notes de l’escriptor:
- Els Meteors són la moneda lunar amb la que es realitzen totes les transaccions comercials.
- TB és el mecanisme de pagament segur amb que es realitzen les transaccions monetàries.

Felicitats per en Daichi!!! Ja la tens al sac noi!! xd
M'ha agradat força, però trobo a faltar la conexió entre els personatges que ja han aparegut. I per un moment m'ha semblat que no tenia res a veure amb la història futurista que teniem fins ara, sort dels meteons/meteors. Però en general bé.
Espero que a mesura que anem avançant la història millori tot una mica.
Esperant el pròxim capítol!!

L.B.

Oh! Un capítol (més o menys) shôjo! ( *o*) A veure quan apareix la connexió entre els personatges >.< però aquest capítol m'ha agradat, sí ^^
Ànims amb el següent! ~~

Que mono el capítol!
La veritat es que si que semblava una mica fora de lloc, però m'ha agradat força. Shojo! xD

oooh, quin capítol més macu! Estic amb els demés, tot i que no sembla que tingui relació amb la resta de la història, m'ha agradat força Però tinc ganes de que es reuneixin tots i que comenci la missió!

Bona feina pels dos capítols nois, atraient al públic femení mitjançant capítols Shojos t'assegures un bon índex d'audiència, +1.

M'ha agardat el Fan Service que li heu fet al Dai, després del culebrot del capellà, això ja l'acabarà de beatificar.

Per cert lo del TB què és? Com una targèta de crèdit o dèbit?

És de debit. Com Paypal.

Oi tant que m'ha agradat!

Bon capítol Akuma, ja ho crec
I sí noi... a veure com va això del portàtil..

Somi doncs els següent!
cap 6

-La interpolaritat del sistema d’acceleració de partícules juntament amb l’extracció de les partícules d’Hidrogen de l’aigua residual, permeten la producció d’energia necessaris per aconseguir la màxima velocitat de la sèrie N-2XXE. I d’aquesta forma... - en Choun va tancar el Manual. - carai, no entenc ni un borrall, de debò. Això és pitjor que les instruccions de muntatge de IKEA... Té més text i menys dibuixets, qui hagi escrit aquest totxo es va quedar a gust... - El cert es que a en Choun no li agradava llegir tot aquell fum de paraules, però la situació ho requeria. Un cop que desmuntava un aparell, era capaç de muntar-lo de nou sense res més que la seva memòria, però la lectura de manuals sempre l’havia matat.
- De totes formes, també ens caldria un recanvi per al propulsor. Si el que aquell setciències em va dir és cert, el sistema de propulsió és podria sobreescalfar en cas de viatjar amb la protecció d’escut activada, i si això passés no vull imaginar el resultat en cas de no disposar de cap peça extra.
- Uff, hauria de dormir una mica, porto 20 hores seguides treballant.... Però no tinc temps per anar a casa. Faré una becaina al despatx.

Quan en Choun va arribar al despatx es disposava a acomodar-se a la butaca quan de cop entrà a la sala una noia:
- Ja em carregat les càpsules que ens heu demanat.- va dir tota seriosa.
- Ja esteu... renoi que ràpid. - va dir sorprès.
- Necessitareu res més?
En Choun es va apropar a la taula del mig de la sala. Repassant el llistat amb les coses que faltaven.
- Doncs...ens faria falta una vàlvula d’hidrocombustió i unes quantes càpsules més i les pantalles per acabar de muntar la sala de control- va respondre.
- Una vàlvula d’hidrocombustió?!
- Això mateix. I si pogués ser hauria de ser per demà passat com a molt tard.
- Trobar una vàlvula d’hidrocombustió no és trivial... amb només un dia no crec que ho aconseguim. - va fer la noia.
- Bé, pot ser això els ho vulguis comentar als alts càrrecs de la federació... - va dir en Choun en to molest per la falta de son.
- D’acrod, ho he entès. Miraré de fer-ho arribar com sigui. No serà necessari comentar-ho als alts càrrecs. - va dir la noia sensiblement molesta per l’amenaça. La noia girà cua ràpidament i va marxar sense dir res, deixant sol en Choun al despatx.
Mare meva sempre igual, demanant coses impossibles... es deuen creure que aquestes peces d’alt nivell tecnològic creien als arbres d’Erom lunar...i a sobre la vol per demà. Aquest home no està bé del cap. - renegava la noia mentre mirava la llista de productes que tenia disponibles - Només em queda una opció i es aquella botiga...

Com afecta la falta de son a l'estat d'ànim.. xdd
Qui serà aquesta noia? I la botiga, serà la mateixa que en el capítol anterior? mmm... Vull respostes!
Molt bo el capítol Gose

Molt bona gose ,esperare el seguent amb ganes

Genial el capítol, com sempre!
Però s'ha de dir que la primera frase confón! xDD